Una defensa sòlida i concentrada, 35 triples totals –8 de Mirotic i 6 d’Abrines, els màxims estendards– en els tres partits de la sèrie amb percentatges elevats (45%) i bones prestacions en el joc interior amb el gegant txec Jan Vesely en el punt més àlgid del curs, són alguns dels arguments que han catapultat el Barça per tercera vegada seguida a la final a quatre de l’Eurolliga, en la qual jugarà contra el Real Madrid o el Partizan. Hi arriba, per tant, amb exuberància i també amb consistència, dos conceptes sovint antagònics. Sense les baixades d’intensitat crítiques que el van condemnar l’any passat. Per exemple, quan tenia coll avall la semifinals a Belgrad contra el Madrid, la derrota més sagnant de l’era Saras. Ara fa dues temporades, va caure amb el cap ben alt en la final contra l’Efes, el gran absent a Kaunas després d’haver-se endut els dos darrers títols. La gran bèstia negra del Barça no hi és i això s’afegeix al crèdit blaugrana. La llista de virtuts exhibides prossegueix amb l’encert brutal en els tirs lliures (56/58).

Quant a moments individuals, Satoransky s’ha destapat i Mirotic també ha rendit, però sense que l’equip en tingui una dependència malaltissa. El Barça és un bloc amb recursos. Un exemple de la polivalència és que el partit fluix de Laprovittola, peça clau, dimecres al Zalgirio Arena no va distreure el bloc. Tot i ser fidel al seu estil de buscar la superioritat física en accions d’u contra u, el Barça també va saber moure la pilota i trobar bones situacions en un atac fluid que va desballestar el Zalgiris desencisant els 15.000 espectadors uniformats amb samarretes verdes, que, malgrat la simbologia, van perdre l’esperança.