Bonaventura Riera i Cardona, un personatge històric del bàsquet català, va morir dilluns als 92 anys. El seu rol en aquest esport especialment a Mataró va deixar empremta, sobretot en el bàsquet femení. Va ser el primer entrenador, de fet, en portar un equip de la ciutat, dins l’estructura de l’entitat pionera, el Club Deportiu Mataró, a la màxima categoria estatal (1a divisió) després en quedar-se la plaça i algunes jugadores de l’Argentona. Ho va fer en la temporada 1965-66. No només va conduir l’equip a la seva màxima categoria sinó que va obtenir el quart lloc en el seu debut i en la temporada següent encara el milloraria (tercer), abans que Josep Maria Solà, un altre entrenador històric, agafés les regnes de l’equip.

Riera no només era l’entrenador en aquells anys sinó que cuidava tota l’organització de la part femenina del club, amb l’ajut del delegat Rafael Alum. En aquelles temporades, l’equip encara no tenia una pista fixa. Jugava en el velòdrom, on havia de compartir horaris amb equips d’hoquei sobre patins i d’handbol, a banda de l’activitat de l’Esport Ciclista Mataró. Amb tot, l’equip es va consolidar com el millor de Catalunya, sobretot gràcies una jugadora que marcaria una època, Carme Famadas, que ho feia tot i bé a la pista.

La marca que va deixar Riera seria decisiva en els futurs èxits esportius del conjunt mataroní, que va ser campió de lliga tres temporades seguides (1972, 1973 i 1974) i dos cops finalista de la copa (1973-1974). Aquests triomfs van permetre l’equip debutar, a més, en les competicions europees. Riera també va formar part més endavant de l’escola de bàsquet del CB Boet Mataró, club que dilluns mateix va fer una piulada lamentant la pèrdua i recordant que un dels seus nets, Marc Arnau, també va ser jugador del club. També ha recordat la figura del tècnic, la UE Mataró, que n’ha destacat la seva tasca de formació de jugadors a la ciutat. En aquest darrer club, entre d’altres funcions, va ser ajudant del primer equip masculí i també entrenador del primer equip femení, però en categories catalanes.

El 2004 la Fundació de Bàsquet Català el va premiar com un dels històrics d’aquest esport a Catalunya. La cerimònia de comiat va tenir lloc ahir al tanatori de Mataró.