Kaunas serà la capital del bàsquet europeu durant tres dies de bogeria. El Barça vol tornar a aixecar el preuat títol que fa tretze anys que se li està resistint. A la plantilla ningú ho diu, però tothom sap que és una oportunitat immillorable per les circumstàncies que envolten aquesta final a quatre, sense el bicampió Efes ni els equips russos, com el CSKA. Però sobretot perquè, a més d’aquests factors, sobretot n’hi ha un de clau: els de Jasikevicius hi arriben en un moment òptim de joc, de confiança i d’estat de forma física dels seus jugadors. Els rols estan repartits i no hi ha tanta dependència de Mirotic. És cert que hi ha la baixa important de Higgins, però aquesta final a quatre té molts factors que afavoreixen que aquest any el Barça hi tingui moltes il·lusions dipositades, tot i que es treu l’etiqueta de favorit. El Madrid, tot i la històrica sèrie que va fer contra el Partizan aixecant un 0-2, hi arriba amb tres baixes fonamentals, com són Yabusele –sancionat–, Deck i Poirier –lesionats–. És cert que Chus Mateo té igualment dotze estrelles, però són absències clau. A l’altra eliminatòria, l’Olympiacòs dels exblaugrana Bartzokas, Papanikolaou o Vezenkov hi arribe amb l’etiqueta de ser el millor equip de la fase regular. Tenen experiència i rotació, i aquest curs el Barça i els grecs s’han enfrontat dues vegades i els de Jasikevicius han perdut totes dues (70-80 i 77-70). Jugaran, però, contra un rival com el Mònaco, sense pressió, que el fan doblement perillós. Els del principat van jugar dilluns el seu darrer partit de la lliga regular a França amb derrota 102-76 contra el modest Blois, fent descansar tots els jugadors i jugant amb set joves. Van haver de suspendre les apostes del partit.