-2

valoració

Mirotic

Ja és una qüestió de maledicció el què té el Barça a les Final Four. Només així es pot explicar que un equip que ha arribat 17 vegades a la final a quatre (només superat pel CSKA amb 19) només ha estat capaç de guanyar-ne dues. El curs vinent toca Berlín, però alguna cosa s’ha de modificar tot i l’anunciada retallada a la secció. No sé si falten a l’equip, com deia Saras “més cabrons” però el que és clar és que no pots arribar en el millor moment de la temporada i fer el pitjor partit del curs. En el Barça hi ha jugadors que s’han fitxat per marcar diferències i, fins ara, no ho han fet. Mirotic pot fer -2 de valoració i l’única cistella en joc al minut 37, però no és el primer cop que en un partit decisiu no fa guanyar l’equip. Però també tenen responsabilitat els campions d’Eurolliga Sanli (0 punts) i Vesely (4), incapaços de frenar Tavares (20 punts i 39 de valoració). És cert que és boníssim. Però va jugar massa còmode. S’hauria d’haver embrutat una mica tot, atacar-lo, desgastar-lo. I això era feina de tots. Sense oblidar que el Madrid no tenia ni Yabusele, ni Deck ni Poirier jugant amb el xavalet Ndiaye de titular!

Ara queden moltes incògnites per resoldre. De moment Saras no té renovació automàtica, però la clau és saber com es veu ell i com el veu el club. El van fitxar per guanyar i no ho està fent. Quarts de final de copa i final a quatre no és suficient. Veurem què passa. Berlín, el curs vinent, nova oportunitat. Veurem amb quins protagonistes.

El matx va començar amb festival de triples del Barça amb un 9/14 en el primer temps i dominant (42-36) al descans tot i un triple de Llull a 2 segons del final amb el Barça sense estar en bonus. El Madrid va quedar viu, i ja se sap, no perdonen. Al tercer quart van entrar en el matx amb Tavares imparable i amb un parcial de 0-15 va capgirar el matx (47-54). El Barça es va enganxar de nou al partit amb dos triples de Kuric i Laprovittola, els dos millors juntament amb Abrines (58-58). Però allà una antiesportiva després de 2 minuts sense ningú anotant, de tensió i nervis va servir perquè els blancs es posessin a davant. Va ser llavors quan amb la vella guàrdia, la mateixa que els va portar a la glòria contra el Partizan en el cinquè i definitiu partit –Rudy, Llull i Sergio Rodríguez– van saber gestionar amb ofici un final d’infart on el Barça va estar negadíssim fent 3/17 de dosi 5/25 triples a la segona meitat. Càstig majúscul per a l’afició, càstig majúscul per al Barça i demà, a jugar la final de consolació contra el Mònaco. El que és innegociable és que l’ACB s’ha de guanyar tant sí com no.