Tercer jugador de la història del Joventut amb més minuts (6.356) i partits (369) defensant la samarreta de la Penya en l’ACB només superat per dues llegendes, Rafa Jofresa i Jordi Villacampa. Aquesta és la magnitud. Però, més enllà d’això, Albert Ventura és la imatge del Joventut. De l’ADN Penya. Del mirall del planter perquè va arribar de petit i va anar pujant graó a graó, superant tots els obstacles, passant categories fins arribar a ser el capità de la Penya. L’estiu passat va renovar després d’una pressió popular mai vista d’una afició entregada a un referent, a un cor verd-i-negre i a una passió pel Joventut fora de cap dubte. Però la realitat ha estat que tot i signar dos anys més no ha tingut la confiança a la pista. Ventura, tot i que en set partits d’ACB ha viscut situacions dures jugant 5 segons, 6, 6, 11, 16, 17 i 40, també ha estat un exemple perquè no hi ha hagut mai ni una mala cara, ni mal ambient, ni ha deixat d’animar. Un professional al servei del Joventut. Ara, però, la situació és insostenible i cal trobar una sortida. Però ha de ser una sortida a l’altura del que representa Ventura en el Joventut. La Penya ha de seure en una taula i parlar cara a cara amb el jugador i trobar una sortida amb homenatge inclòs. Ventura ha participat en 13 temporades ACB en la Penya lluny de les set de Rudy o Ribas i les quatre de Ricky. Ahir el director esportiu del Joventut Jordi Martí va comentar en el pòdcast d’Huracà verd-i-negre: “L’Albert és un superactiu del Joventut, ara se’ns genera un problema perquè la Penya no para de generar joves i els minuts són els que són, els joves s’han de fer jugant minuts i ha tret minuts a l’Albert, és el millor penyero i sap un greu brutal tenir aquesta situació, l’hem de tractar amb carinyo perquè és història del Joventut, ha passat èpoques més dures i ha remat, totes les coses s’han de fer parlades i consensuades.”