Amb un pam de nas
Bàsquet. Derrota de la selecció espanyola en la final de l’Europeu, amb Bèlgica guanyant tot i anar per darrere fins a 4:15 per acabar (54-55) i havent estat 10 per sota en el tercer quart (48-38)
Espanya 58 Bèlgica 64
ESPANYA:Torrens (8), Casas (14), Cazorla (3), Carrera (12), Gil (4) –cinc inicial–; Ouviña, Domínguez, Rodríguez (7), Ginzo (10), i Quevedo. 19/42 de 2, 5/21 triples (3 Casas i 1 Cazorla i Rodríguez), 5/8 tirs lliures, 28 rebots (7 Carrera), 16 assistències (5 Gil) i 60 de valoració (19 Carrera).BÈLGICA:Delaere, Meesseman (24), Linskens (18), Vanloo (13), Allemand (9) –cinc inicial–; Resimont, Mununga i Becky Massey i Mbaka. 15/31 de 2, 4/16 triples (2 Vanloo i 1 Meesseman i Linskens), 22/25 tirs lliures, 38 rebots (15 Linskens), 18 assistències (8 Allemand) i 82 de valoració (32 Linskens).PARCIALS:17-13, 15-12 (32-25), 16-18 (48-43) i 10-21 (58-64).Plata per a la selecció espanyola femenina, la segona en el palmarès de la FEB en sis finals europees, després de perdre contra una debutant en el partit decisiu del campionat, Bèlgica.
Un pal per al projecte que lidera Miguel Méndez des de la banqueta, perquè, tot i ser inferior a les individualitats d’una selecció emergent –el seu segon bronze el va guanyar el 2021 a València–, tenia l’or a l’abast, ja que guanyava de 10 en el tercer quart (48-38, Leo Rodríguez). L’escorta canària de l’Avenida, que la clavava de tres en la primera que tocava (40-34), havia fet de revulsiu en el migrat atac espanyol amb 7 punts en el tercer quart i havent estat asseguda tota la primera meitat. Però amb ella seguint tirant –i fallant– i Cristina Ouviña i Sílvia Domínguez acompanyant-la al perímetre al final del tercer quart –quan la capitana es precipitava llançant un triple a manca de 10 segons i, en la transició, cometia una falta sobre Julie Allemand que amb l’addicional deixava el 48-43–, Bèlgica trobava l’oportunitat.
Només Paula Ginzo era capaç d’anotar per Espanya en l’últim (54-50) i, quan Alba Torrens sumava en una acció molt forçada a 3:03 (56-55), Emma Meesseman ja havia donat el primer avantatge a les gates des de 6,75 m (54-55 a 4:15), deixant Espanya amb un pam de nas. Méndez va tenir les titulars assegudes fins a 5:55 (52-50 Meesseman en la continuació) i, quan el cinc que millor li ha funcionat –sense María Conde, lesionada en el segon partit i la blaugrana Lola Pendande sumant 2 minuts en tot el torneig, l’equip flaquejava– es retrobava a la pista, ja era massa tard.
La MVP del torneig (1,93 m, 1993) va fer 8 punts en el primer quart (17-13). En el segon, entre els triples de Vanloo –hi havia els 3/3 tirs lliures d’una falta de Queralt (28-25)– i l’aportació de Kyara Linskens a la zona, la defensa que havia permès a Espanya arribar a aspirar al títol ja era un únic argument massa pobre contra tant talent a l’altre costat: Julie Allemand, Julie Vanloo i Emma Meesseman van ser escollides en el cinc ideal que completaven Alba Torrens i Sandrine Gruda –França guanyava Hongria en el partit pel bronze (68-82)– i Kyara Linskens, la millor de la final que ella mateixa va començar a revolucionar amb 7 punts a l’inici de l’últim quart, triple inclòs (52-48). Torrens, artífex de la classificació per a la final amb 27 punts, ja havia superat Amaya Valdemoro (675) com a màxima anotadora en un europeu, tot i jugar-ne tres menys (8-5). Significatiu que Queralt Casas, a qui deixaven tirar de lluny, fos la màxima anotadora amb 14 punts i sense error en el triple (15-10, 24-15 i 37-30).