Georgina Bahí (1,90 m, 1989) deixa de ser jugadora professional després de catorze anys al màxim nivell, nou dels quals a la Seu d’Urgell. La pivot gironina ho va anunciar ahir en un comunicat a les xarxes socials. Jugadora versàtil al pal baix i capaç d’amenaçar amb el tir exterior, amb els anys va adquirir una visió de joc que la converteix en l’última interior de referència del bàsquet català. De fet, el seu últim partit va ser el de la selecció catalana absoluta –n’era la capitana i l’única pivot natural– contra Ucraïna el 15 de maig a Fontajau.

Bahí va marxar de Girona després de començar al Dominiques de Salt i el GEiEG, per estar quatre temporades entre el Segle XXI i el Femení Sant Adrià. Va tornar a la seva ciutat per debutar en la màxima categoria amb l’Uni Girona, amb el qual va jugar tres temporades. Després, va marxar al Cadí la Seu i, amb un any de parèntesi al Burgos, (2013/14), s’estaria set anys més a l’Alt Urgell durant els quals el club assolia les cotes més altes de la seva història, arribant a les semifinals de la Lliga Femenina per primer cop el 2015 i a la copa i l’Eurocopa el 2019. “Cada any hem anat creixent, tant ells com jo, i estic contenta de com n’he gaudit. Quan vaig venir no em podia imaginar tot el que aconseguiríem i formar-ne part havent estat important és amb el que em quedo”, sintetitza sobre una etapa en què va destacar la temporada 2018/19 de bracet amb Yurena Díaz i Andrea Vilaró, amb Bernat Canut a la banqueta. El 2015 també va jugar a l’Argentina, amb el Deportivo Berazategui.

L’Ensino de Lugo va ser la seva última experiència a fora, abans de tornar a casa l’estiu passat per jugar-hi una última temporada –6,5 punts, 2 rebots, 1 assistència i 5,7 de valoració en 22:18–. “La idea era jugar un últim any aquí per acabar amb un bon regust. Tenia ganes de gaudir-ne”, afirma sobre el seu fitxatge, l’estiu passat.

Llicenciada en ciències de l’activitat física i l’esport a l’Inefc, i habitual en les seleccions catalana i espanyola en les categories de formació, els últims anys es va convertir també en una peça cabdal en la consolidació del 3x3 en l’àmbit estatal.