La progressió continental
L’Spar Girona, l’equip amb millor rànquing FIBA en el sorteig, té un grup molt accessible en la primera fase, que comença a casa dos dies abans d’anar a Salamanca
Sorteig benèvol per a l’Spar Girona, que en el seu retorn a l’Eurocopa després de quatre temporades seguides en l’Eurolliga, ho té tot de cara per tancar la fase de grups amb 6-0 de balanç i un cabàs de punts a favor en l’average general, que li permetin estar en els llocs d’honor de la graella de sortida de les eliminatòries. Hi van els equips que superen la lligueta –els dos primers de cadascun de la dotzena de grups i els vuit millors tercers– ordenats de l’1 al 32 per encreuar-se en les eliminatòries a doble partit de les quals tan bon record guarda l’afició gironina, que, això sí, haurà de fer un autèntic exercici de militància entre setmana a Fontajau fins que a l’altre costat de la pista l’equip de Laura Antoja hi tingui un rival amb cara i ulls.
L’Eurocopa és la competició en què el club gironí es va donar a conèixer a escala continental, superant una elimantòria més cada exercici des del 2016/17, fins que el 2019 queia eliminat en la semifinal amb el Lattas, unes setmanes abans d’alçar el segon títol de lliga que té el club. Superar aquest llistó és un objectiu factible per a l’Spar i, guanyar el primer títol europeu, un horitzó pel qual val la pena prendre’s la competició amb ganes. Més encara en un context de projecte nou, amb Laura Antoja a la banqueta i, de moment, amb els fitxatges de Laura Peña, Sandra Ygueravide, Marta Canella, Regan Magarity i Morgan Bertsch; a més de la tornada de Magaly Mendy després de ser mare. Rebekah Gardner continua sense jugar a la WNBA per lesió.
Sense restriccions geogràfiques –en les darreres edicions se separaven els equips en la fase de grups en dues conferències, Est i Oest– i sense els quatre millors equips de l’Eurolliga que no accedien als quarts per segon any seguit, la condició de cap de sèrie de l’Uni –era el de més rànquing FIBA del sorteig– i la impossibilitat de trobar-se un equip de la mateixa lliga en la primera fase aplanava el camí.
L’Enea Gorzow polonès és el rival de més pes. El curs passat va ser el millor de la seva lliga (18-2) però en el play-off es va quedar a semifinals. Polònia serà el primer destí i la primera de les tres sortides, perquè l’equip gironí encadena els desplaçaments després de començar a Fontajau contra el Diddeleng luxemburguès. Serà el 12 d’octubre, just dos dies abans de la visita a Salamanca, on aquella setmana hi va l’ESVA Villeneuve –l’Uni el va superar en la prèvia de la darrera Eurolliga– després que hi hagi passat el Çukurova.
El Guipúscoa i el Jairis d’Èric Surís –que entre altres s’ha reforçat amb Aina Ayuso, Abby Bishop (a Girona el 2020) i Maimouna Diarra– a Fontajau i el viatge a Bembibre entremig són els partits de lliga que l’Spar haurà de preparar a la carretera. Abans de Nadal es resol la primera eliminatòria i, de fet, el camí cap al títol amb partits d’anada i tornada cada mes –la copa és al març a Huelva, del 21 al 24– s’acaba abans que la lliga regular de la LF (20 d’abril).
LES DADES
El 21 d’agost a Fontajau, amb Mama Sidiki?
L’Spar Girona encara ha de definir la seva pretemporada, però la previsió és que l’equip comenci a treballar dilluns que ve no, l’altre. La competició oficial comença el 24 de setembre a Saragossa per a l’Uni, que sense disputar la supercopa per primer cop des del 2016 (Avenida - Guipúscoa), va demanar endarrerir la Lliga Catalana Femenina que es jugarà a la Seu el mateix cap de setmana que hi ha el primer títol FEB del curs en joc. Serà el 29 de setembre, de nou amb el Barça CBS a semifinals. L’interrogant és si el 21 d’agost Mama Sidiki (1,75 m, 2007) serà a Fontajau. L’escorta maliana, a l’Spar Gran Canària les dues darreres temporades, ha fitxat per l’Uni segons avançava en exclusiva Mate al Aro diumenge. El lloc web cita l’agència de la jugadora, capaç d’ocupar l’1 i el 2, i que destaca per les seves qualitats defensives i la seva capacitat de lideratge. El curs passat va debutar a la LF i en 12 partits hi va acreditar 1,8 punts i 1,5 rebots en 8 minuts. En els campionats estatals va guanyar els títols júnior i cadet, sent MVP del primer i millor jugadora de la final i líder en punts i assistències del segon.