Estic especialment contenta que Tolo i Gi [Labuckiene] s’hagin quedat. Per la solidesa que ens aporten, perquè formen un binomi interior molt potent, i sense ser les més destacades de la lliga fan que el teu equip prengui una gran dimensió. Em sap greu que les jugadores es puguin pensar que no són totes importats, però començo per les cinc i després vaig a les bases. Potser soc de la vella escola, però penso que amb un bon base i un bon cinc vas a tot arreu, són la torre i l’alfil.

També estic molt contenta perquè fitxem la Sandra Ygueravide, que per a mi és de les millors, òbviament d’Espanya, i de les millors d’Europa per coneixement, experiència i pel respecte que li tenen les altres jugadores. Ha estat meravellosa en el 3x3 i està a un bon nivell, i tampoc espero que sigui l’estrella sinó algú que posi ordre i que mani. I després la Laura Peña, que és una tia amb qui és guai jugar, està en progressió i també és una base, base. Una base pura que vol jugar per l’equip, que les coses rutllin i que és jove i ens anirà també molt bé, perquè si la Sandra en algun moment de la temporada, que porta tot l’estiu sense parar... Tenim un relleu de superqualitat.

I Núria Martínez! Si et refereixes a les bases que han marcat una etapa, pensa que quan arriben al club tenen 30 tacos, com a mínim. Totes. No és el meu cas, ni el de la Noe o la Núria, que portava molts anys. A ella li falta encara molt per arribar a aquest nivell. Molt. Ara, que jugui dos anys a Girona i tant de bo l’any que ve s’estreni a l’Eurolliga... Potser sí. I a mi m’agrada molt, la Laura, perquè té aquesta visió de base com les d’abans, molt metòdica, compromesa i disciplinada i que vol treballar molt per a l’equip. Això és bàsic i ha jugat, i molt bé, en l’Eurocopa, i porta uns anys a un bon nivell, però primer ha de jugar amb una base al davant, com la Ygueravide, que no m’agradaria trobar-me-la ni a mi. Una veterana que per exemple quan jo jugava i tenia l’Elisa Aguilar, que em porta tres anys, o quan vaig venia aquí i tenia la Núria, i dius, vaja... A veure què fem perquè hem de compartir el lloc però tens una tia de molta categoria al davant.

La Sandra té el cul pelat, és física, i la Laura crec que entén perfectament què ve a fer, que és aprendre i forjar-se com a jugadora d’un equip gran. És que l’Uni Girona que tenim aquest any, que veus ties a tot arreu que són bones, no és portar la Seu...

Aquí està bastant clar que l’estrella de l’equip és la Kelsey Mitchell. És la nostra americana, contrastada i que té una cosa que sap fer molt bé: ficar-la. I hem de ser capaços que això s’estengui perquè no pots abandonar la teva sort a les seves mans. Tenim un joc interior bastant fort. A mi la Magarity...; n’espero moltes coses, i la Berstch, per mi, serà una de les sensacions de la lliga. Hi ha d’haver lloc per a tots i serà feina de l’Antoja i en Jordi i de les bases. Ens cal aquest equilibri, però tinc molt clar que en segons quins partits és qui vull que tingui aquesta última pilota.

La fica i no li fa por, li agrada i quan és el moment de jugar-se-la és la primera a voler la pilota perquè ho pot superar tot. Pensa que en aquest club hem tingut la Chelsea Gray i la Sonja Petrovic quan ella era bona i estava bé, que aquí no ho va fer però que és aquest tipus de jugadora, de demanar-te la pilota i som-hi, i d’aquestes tant i tant... No n’hem tingut més, i això és guai.

Estava feta, i el cas de la Rebekah es resol molt tard, i Binta, d’europees tampoc quedava gaire cosa. Ens anava molt bé, si venia Rebekah, tenir Higgs per assumir aquella última pilota. És cert que ara amb el fitxatge de la Mitchell es queda una mica, bé, sent el mateix però amb menys nivell. Estava fitxada i ens anava bé pel preu... Per tot. És una gran jugadora i quan en demanes referències és bona tia i treballadora. No crec que vingui dient que vol el mateix paper. Ho entendrà. Ens queda veure Magali com està.

I tant!, com aguanta les càrregues... Tenim un equip molt guapo i veient el calendari, que es va decidir molt i molt tard, ens permet fer-hi front. Que potser si el tens abans, el calendari, t’encares a buscar algú que pugui venir molt abans? Però això, igual que el cas de la Rebekah o la María... Jo les volia, és clar, però les condicions han canviat, i amb la lesió mateix tot és diferent.

No hi vas directe, però a veure: campió de lliga, campió de lliga regular i finalista. I després copa. D’aquests tres, algú repetirà i València o Salamanca guanyaran la final i la lliga regular, també pot ser que Saragossa hi torni a entrar, però crec que guanyar la copa acabarà valent.

L’objectiu és tornar-hi. Hem de guanyar alguna cosa. L’Eurocopa tampoc i el València l’any que la va guanyar l’any següent juga la prèvia de l’Eurolliga... I s’anirà veient perquè també depèn de Rússia, però sí, la copa no dona accés, però crec que valdrà, i si hi has de jugar prèvia ja ens va bé.

L’any passat vam començar molt bé i mira com vam acabar, també. Ja ho veurem.

Ens va condicionar tota la temporada passada, la seva baixa. Tu començaves una mica justa encara sense una americana però amb ella i Gardner podies aguantar. A aquelles alçades va ser brutal. Ens va fer anar molt descompensats i la Lliga Catalana va ser un fiasco, però ho pots entendre perquè sempre hi ha coses. Quan veus que se’n va a la merda és amb María Araújo. Aquelles dues setmanes, amb tantes coses de cop, no semblava que arrenquéssim, però teníem una plantilla per competir.

La feina hi havia estat i es veia per exemple el partit del Sopron allà, o l’Schio allà, que els tens de cara i guanyant-los et fiques als quarts. Hi ha partits que no acabem de resoldre i altres que pateixes i no cal: hi ha dies que es guanya per ser qui ets. Passa el de Cornelius, el de Sykes, comencen les lesions de la Binta, que quasi no juga, i comences a anar coix per tot arreu.

Molt dinàmic, segur, i que voldrà córrer, també. Defensa, tot i que no tenim un equip que especialment ho sigui, perquè les anotadores tampoc estaran per fer aquesta feina bruta, però sí que tenim ties grosses i potents. I pots acabar fent un cinc amb Sandra, Canella o Mendy, Magarity al tres i Tolo a dins... També tenim dues bases que saben controlar el tempo. M’imagino que serà bastant implacable amb la defensa, segur, i que les farà ser dures al darrere per poder córrer, que al final és el més divertit. Hi tinc confiança, com si em tinguessis a mi de base o a la Noe, sabran què fer en cada moment.

Perquè ens ajudin en la base. Sobretot la Mama, crec que és una jugadora que ens pot ajudar. Totes dues faran la pretemporada amb el sènior, i haurem de veure durant la temporada què en podem treure, perquè hauran d’anar a classe, nosaltres ens entrenem als matins i viatgem... No ve per estar només en dinàmica del primer equip, i si ella o la Lala mateix, que també pot jugar a l’U-16, necessiten més teca, mirarem de buscar-los un encaix i que no s’estanquin. Ja ho veurem.

No soc entrenadora i n’he hagut d’aprendre. Ha estat molt exigent també perquè m’agrada fer bé les coses, me les prenc seriosament. La intenció és seguir millorant i que la meva aportació sigui vàlida. ja ho veurem, va sempre tot lligat als resultats i a la continuïtat d’en Miguel que és un dels meus avaladors. Tots podem voler l’or però aquesta plata té molt valor.