La primera aparició de l’Spar Girona de Laura Antoja, completada la tercera setmana d’entrenaments, fa tocar de peus a terra l’Uni. Perquè la distància entre les paraules que han servit per elogiar la plantilla confeccionada per a aquest curs i els fets que han de permetre veure un equip amb cara i ulls és ara mateix sideral. Més tenint en compte que d’avui en quinze dies, el 24, el conjunt gironí comença la competició a la pista del Casademont, equip d’Eurolliga, d’una banda, i que la següent sortida en la lliga, és a Salamanca, de l’altra.

Hi ha, és clar, les circumstàncies. Les conegudes, com que faltin Kelsey Mitchell, ja que aquesta nit acabava la WNBA, o Morgan Bertsch, al play-off amb les Chicago Sky. Que Sandra Ygueravide ni participés i Giedre Labuckiene ho fes limitada, perquè dijous van guanyar la plata i el bronze en l’europeu de 3x3 a Jerusalem. I fins i tot que la tornada de Mendy a un nivell òptim de competició pugui arribar més tard que la d’Etxarri. Faltaven també les que no se sabien, com que Ainhoa López té una lesió muscular al quàdriceps de la cama esquerra, que el club va anunciar ahir i que la fa ser dubte per a l’inici a Saragossa. O que la lesió al peu que es va fer Tolo en l’anada dels quarts del play-off el curs passat –l’australiana es va perdre la fatídica tornada, a l’abril– encara no ha passat a la història.

Ordenats els conceptes, a l’espera que es faci oficial que l’estada que havia de fer l’Spar a Camprodon aquesta setmana serà a Santa Coloma de Farners, amb amistós dissabte, la presència de quatre debutants en el cinc inicial –tres fitxatges i Aina Cargol– fan revifar les expectatives que s’han generat amb la plantilla. Laura Peña és la base que dirigeix, recupera pilotes a camp contrari, genera des del bloqueig i continuació i, si cal, anota de tres (32-45, 57-78 i 62-81) rebent i llançant. Marta Canella va fer de tot, fins i tot de quatre, i va arrodonir la seva multifuncionalitat també des de 6,75 m, (9-5, 35-45 i 42-47), des d’on Faustine Parra continua sent un microones (12-5, 15-5 i 70-90). I la que marca diferències és Regan Magarity. La sueca va obrir el marcador en una continuació lateral amb Peña des de cinc metres, difícil de defensar per a qualsevol interior de la lliga. I el va tancar amb un 2+1 demostrant la seva verticalitat cap al cèrcol. Queda veure el paper que tindran Mama Sidiki (1,75 m, 2007)) i Lala Touré (1,86 m, 2008). Antoja diu que compta amb totes les que hi havia ahir, fins i tot Berta Ribas, ara lesionada. L’alera i la pivot arribades del Gran Canària, per a la base del Girona, marcaran una època, segur. I val més que ho facin a Fontajau...

L’amistós amb el Latas? Un intercanvi desigual, amb un 13-0 amb els dos triples de Parra (15-5), que va acabar el primer quart com l’única del primer equip amb Aina Cargol, Mama Sidiki, Lala Touré i Joana Garcia a pista i les visitants empatant a 21. El 0-8 (21-29) i el 0-16 (27-45, triple de Van Loo) en el segon o un 2-12 en el tercer després d’un bon inici de segona meitat van desdibuixar l’estrena rosa.