SALVA CAMPS
ENTRENADOR DEL BÀSQUET GIRONA
“El bàsquet és millorar”
“Fem el mateix des del primer dia, des de la primera setmana. La victòria o la derrota no han d’anar relacionades amb fer-ho bé o malament”, reivindica el tècnic badaloní
“Si som capaços de fer un joc divertit, que la gent vingui a gaudir i, a més, tenim la sort de guanyar algun partit, serà genial”, afirma sobre la seva aposta, atrevida
Em sento superafortunat d’haver pogut aprendre i compartir experiències amb els millors entrenadors de l’Estat espanyol
Fem les coses com creiem que les hem de fer i estem sent el més competitius possible. Encara que perdis pots fer moltes coses bé
Tenim nou jugadors nous, la majoria no han jugat mai a l’ACB i no coneixen ningú més enllà d’haver-los pogut veure per la tele
Salva Camps (Badalona, 1979) no fa ni tres setmanes que va debutar com a primer entrenador en la lliga que va disputar com a base del Cantàbria, el Canàries i el Menorca (68 partits) i ja n’és un dels tècnics de referència per la seva atrevida aposta amb el Girona. L’equip va començar el seu segon curs a l’ACB amb 3-0 i diumenge va encaixar la primera derrota contra el Madrid, amb el lideratge en joc. La seva transició de la pista a la banqueta la va fer amb el Noycullen, a Irlanda. Hi va anar quatre anys, “com una experiència personal”, i, després de formar part del cos tècnic a Badalona, Gran Canària –va entrenar el filial a LEB Plata un any– i Manresa, a l’estiu es va convertir en el relleu d’Aíto a Fontajau.
Comencem pel principi, com va anar la seva arribada al Girona?
El procés normal: el club s’entrevista amb diferents entrenadors i a partir d’aquí es marca una línia. És com en qualsevol procés de selecció, expliques la teva experiència, la manera de veure en el nostre cas el bàsquet, que era similar... I des de llavors vas parlant de com faries això o allò. Ens vam posar d’acord, era una bona opció per a les dues bandes.
I la sortida de Manresa?
Hi tenia un any més de contracte i quan veiem que això d’aquí va endavant s’ha de trencar amb la sortida que executem.
La sintonia amb el club és instantània? El dia de la seva presentació va fer l’efecte que era de debò.
Crec que és així, i tampoc era la primera vegada que parlàvem. Ho havíem fet abans per diferents raons, però ja sabíem que existia la sintonia, que hi havia interès per les dues bandes, perquè crec que veiem el bàsquet d’una manera similar. I això fa que s’arribi a l’acord.
Li genera una càrrega afegida que el coneguéssim com l’assistent de Pedro Martínez, que hagués estat amb Salva Maldonado o arribi a un lloc on hi havia Aíto, amb tot el que això comporta?
Em sento superafortunat d’haver pogut aprendre i compartir experiències amb els millors entrenadors de l’Estat espanyol. I a partir d’aquí representa un compendi de coses que ara tinc la sort de poder, des del meu punt de vista, posar-lo en pràctica.
Aquest estiu estava amb Sergio Scariolo a la selecció espanyola i va viure de prop la situació de Ricky Rubio. De sobte surt el comunicat i el mateix Rudy Fernández, que era el capità, va lamentar no haver-se’n adonat. Com va anar?
No l’he anomenat, en Sergio, però també. I això de Ricky són moltes coses. Al final, el cap és com és i el que vull és que es recuperi el més aviat possible, que no és fàcil. Estic convençut que, sent una persona positiva com és ell, més aviat que tard serà capaç de superar aquest problema que té.
És aquesta generació, de la qual també forma part Marc Gasol. Com el veu, aquest moment de deixar-ho? Abans es feia i ja està, i vostè mateix hova fer de ben jove i per passar directament a la banqueta.
Cada cas és diferent i, en el meu, tenia uns problemes físics que m’impedien rendir a alt nivell o al que jo volia rendir com a jugador. Em sortia més rendible de cara al meu futur personal. Em feia mal el genoll i l’esquena i cada dia era un suplici venir a entrenar. Passejar-me o arrossegar-me no em venia de gust, personalment, i era el moment de prendre la decisió. Era jove i cadascú decideix el que vol en el moment que vol.
I Marc Gasol?
Ho hauràs de preguntar a ell.
Però s’entrena, amb l’equip?
No, no. L’equip som els que som en el dia a dia i els que es veuen a la banqueta i a la pista els dies de partit i de moment som aquests.
Hi ha el cas de Rafa Nadal, també, sembla que costi acceptar o prendre la decisió. Des de la seva experiència, tan difícil és?
És personal, tothom decideix què fer o deixar de fer en el moment que ell creu. En Rafa, el dia que cregui que no pot, ho deixarà. A mi també m’hagués vingut de gust jugar, però no volia patir més i vaig pensar que era el moment de fer un pas al costat. No enrere, eh! I vaig continuar per un altre camí, però no és fàcil, és clar que no. Ni per a tu, quan s’ha de jubilar un periodista? Hi ha molta gent que quan li arriba el moment no n’és capaç i parlem d’una edat avançada, però amb 35 anys?
El seu equip, si m’ho permet i els que el recordem veure’l jugar, és el d’un base, i els bases hi tenen una gran ascendència. Ho veu així?
Hi ha dotze jugadors i s’hi veu com ha evolucionat el bàsquet en els últims anys: com els entrenadors hem de ser capaços de fer-ho, canviar i adaptar-nos-hi. Mirant el bàsquet internacional i l’americà, intento fer un bàsquet que va en la línia que crec que és en la que anirà els pròxims anys.
L’any passat hi havia una certa dependència de Quino Colom, en el sentit que si ell feia bones estadístiques l’equip guanyava. I ara, de moment, el dia del Madrid que és el seu partit fluix...
No depenem de ningú, sinó de dotze jugadors, que esperem que si un no està bé n’hi hagi un altre. En el cas de Quino, malauradament en Juani Marcos estava lesionat i era el jugador de la mateixa posició. Això és un equip i quan no estigui bé en Quino ho estarà en Juani o l’Ike, o en Gygy o l’Steffan.
El dia del Gran Canària vaig demanar a Quino si els altres equips podien no conèixer Ike o Yves, i ell em deia que també passa al revés. El seu ‘staff’ segur que els passa com juga cada rival. Poden arribar a perdre el factor sorpresa?
Tot evolucionarà. Cada equip mirarà de posar-los més difícils les coses. Nosaltres el que hem de fer és entrenar i vigilar que aquests jugadors tinguin una resposta. Això és el bàsquet: millorar. Nosaltres tenim nou jugadors nous, la majoria no han jugat , mai a l’ACB i no coneixen ningú més enllà d’haver-los pogut veure per la tele. A l’Ike, li parles de Marcelinho Huertas, Fitipaldo i Jaime Fernández i sap qui són de nom, però no els coneix, de jugar-hi en contra, si tira o no, o si va al rebot ofensiu. En Quino les sap, les fortaleses o debilitats, però nosaltres tenim aquesta mancança.
Segur que no li agrada que personalitzi, però en Sergi Martínez mateix és el tipus de jugador que tot entrenador deu voler tenir.
Ajuda, ajuda molt i sobretot en el dia a dia. És molt treballador en els entrenaments, té molt bona ètica i ha estat molt ben entrenat. Això ajuda molt i ell té la capacitat d’aprendre’n. I ho demostra, fent el que ha de fer, potser sigui menys vistós per a l’espectador.
Quin participació va tenir en la confecció de la plantilla?
Hi ha coses que venen donades i altres que les fem amb la secretaria tècnica.
La baixa de Kameron Taylor, per exemple, els trastoca gaire els plans?
És una baixa important i, com se sol dir, un cop passa el dol, que sabíem que podria passar, tard però era possible, ho vam fer i endavant. Ja està.
Tenen el roc a la faixa d’una plaça d’extracomunitari i la possibilitat de fitxar-lo quan sigui.
Quan fem la plantilla probablement no vam trobar cap jugador extracomunitari que encaixés en el que volíem. No és volgut, tenim dotze jugadors, dotze fitxes més en Pau Sala, que ens està ajudant i a dia d’avui el considerem de la primera plantilla, i ja està. En cas de lesions es prendran les decisions que calguin.
Com veu el club, Fontajau, la resposta de la gent. Es parlava abans de començar el curs de la consolidació del projecte. El bon inici hi deu ajudar.
Tots creixem, forma part d’un procés des de la pista fins a fora la pista amb tota la gent que treballa molt. Esportivament també, des de les victòries, que tampoc crec que sigui el més important. Si som capaços de fer un bàsquet divertit, que la gent vingui a gaudir i a més tinguem la sort de guanyar algun partit, serà genial.
Com s’explica que fent una pretemporada tant, si m’ho permet, irregular, passin de perdre per 91-76 amb el Baxi a Salt un dilluns a guanyar un dissabte 84-89 a València, on l’any passat l’equip hi va encaixar la derrota més àmplia a l’ACB (104-69)?
No sé quin partit vas veure contra el Manresa, vam fer el mateix que contra el València o contra la Penya en la Lliga Catalana. És seguir la mateixa línia: fem el mateix des del dia 1, des de la primera setmana. La victòria o la derrota no ha d’anar relacionada amb fer-ho bé o malament. Nosaltres fem les coses com creiem que les hem de fer i estem sent el més competitius possibles. Hi haurà partits que els guanyarem i partits que els perdrem. Si guanyem hem de treure allò que hem fet bé i millorar el que no hem fet bé, i els que perdem, també, perquè encara que perdis pots fer moltes coses bé. Aquesta és la nostra exigència.
Ara tenen el Tenerife a casa, que ve de guanyar a la pròrroga el seu primer partit després de començar 0-3. I vostès acrediten 3-1 havent perdut amb el Madrid. Fins a quin punt és important per a la trajectòria.
Tornes a parlar de guanyar o perdre. No et parlaré de guanyar o perdre, que és circumstancial, sinó de seguir amb la nostra línia de treball i tenim la intenció de tenir la identitat que volem.
No li vull portar la contra.
Jo vull jugar bé.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.