“Hem arribat fins on hem pogut. Estic content amb l’actitud de l’equip”, deia Salva Camps després de perdre contra el Tenerife, un missatge diferent del malestar per no haver-se mostrat competitius en la derrota contra el Madrid (74-93), sis dies abans també a Fontajau.

El tècnic subratllava que els jugadors visitants acumulaven 3.300 partits en l’ACB. Ho feia per posar de manifest l’experiència de l’equip de Txus Vidorreta (1966), que en vint temporades ha dirigit 633 partits –Camps (1979) s’estrena de primer aquest curs–. El Girona, en canvi, n’acumulava 508 fins dissabte. Markel Brown només havia jugat contra el Madrid i hi ha vuit integrants més de la plantilla, inclòs Juani Marcos, que disputen la lliga per primer cop. La resta són Sergi Martínez (87), cedit pel Barça, i els que segueixen del curs passat: Fjellerup, Vila –juga un partit el 2014 en el seu debut com a blaugrana– i Sorolla, Quino Colom a banda (287). El base andorrà va ser el més destacat del Girona en el diferencial: amb ell al parquet, l’equip guanya de 14.

Quino fa tres triples, tots tres en el tercer quart amb 3/5. Igual que Iroegbu, el pitjor en el més/menys (-26), que anota els tres primers que tira –26-26 amb una cistella de Martínez entremig– en el segon quart, abans del 0-9 amb què els visitants agafaven les regnes del partit. Quino fa el 38-49 en el seu quart intent i amb un tir lliure de Vila entremig n’enllaça dos (45-53). El bagatge d’homes com Huertas, que amb cinc assistències superava les 900 amb el Tenerife i amb 2.753 en l’ACB s’acosta al rècord absolut de Pablo Laso (2.896), impedien la remuntada. “Arribem fins on arribem, però en energia i esforç anem al límit”, assenyalava Camps.