Deia Ribas al final de l’apoteosi que semblava un partit dels anys vuitanta amb tot de jugadors de la casa i dos nord-americans. I així, amb l’ADN Penya, els 5.514 aficionats que van anar al Palau Olímpic van embogir amb el seu equip. Van embogir perquè segurament pocs confiaven en poder fer saltar la banca. Però un dia més el bressol del bàsquet va tornar a sorprendre. Ja sense Onuaku, sembla que la poma podrida va sortir del sac i es va veure la millor versió de Deshaun Thomas i d’Andrews. El primer fent un recital, el segon anotant 15 dels seus 18 punts en el segon temps. I la resta a remar. Sobretot el portuguès Rubén Prey (25 minuts, 7 punts, 3 taps i 3 recuperacions) i Allen junt amb un Kraag que ja sembla veterà, amb Jordi Rodríguez i amb el júnior Iker Garmendia que va deixar el Barça fa un any per intentar somiar fer el salt. No hi eren Tomic, Feliz ni Brodziansky. Tampoc Chery, sense el passaport encara. Però la resta van estar brutals. Ja des del salt inicial es va veure l’empenta d’una Penya encertada en el triple (6/10) agafant 12 punts (27-15). Va despertar el València –havia deixat fora de la convocatòria Brandon Davis– gràcies a Harper amb tres triples (36-37). Tot i els problemes a l’inici del tercer quart (36-42), Andrews i Deshaun es van carregar el lideratge de l’equip amb un gran Vives. Un triple d’Andrews (73-59) semblava sentenciar. Però va tocar patir (76-72). Tot i que va valer molt la pena. Un partit dels que es recordaran, seguríssim.