Si alguna cosa tenia clara Ike Iroegbu quan va aterrar a Fontajau, després que se li tanquessin les portes a l’NBA i als Jocs, és que els somnis es persegueixen i s’assoleixen amb treball. Després de les seves experiències a Lituània, Alemanya, França, Israel i Itàlia, volia estabilitzar-se i ho volia fer a la millor lliga del Vell Continent. El nord-americà amb passaport nigerià, que juga de base però és més un escorta perquè no és director, ha arribat sol a Girona, és el primer de saltar a la pista als entrenament amb Markel Brown fent sessions de tir, és ànima del vestidor i és un exemple de treball per a la resta. Tot i ser MVP va errar el triple per forçar la pròrroga, però va demostrar que vol ser un líder. Assumint galons.

Té bona entesa amb Quino Colom, que també l’ajuda a la pista a adaptar-se al club i a la lliga. La seva capacitat ofensiva està fora de dubte i als seus 28 anys ha deixat enrere la frustració de no poder entrar a l’NBA, on no va ser elegit en el draft el 2017, i de no haver superat les proves ni a la lliga d’estiu de Las Vegas amb els Suns ni en la pretemporada amb els Clippers, cosa que el va obligar a fer les maletes i marxar el 2018 cap a Europa. Va jugar amb la selecció nigeriana i, d’aquesta manera, juga com a Cotonou sense ocupar plaça d’extracomunitari.