La cessió més ‘win-win’

Sergi Martínez (1999) tor­narà diu­menge al Palau, la que ha estat casa seva fins aquest estiu pas­sat. El de Rubí està apro­fi­tant la cessió de manera espec­ta­cu­lar. Està crei­xent i està aga­fant con­fiança. En només 10 jor­na­des ja ha jugat 100 minuts més (246) que en tot el curs pas­sat, quan va haver de ser inter­vin­gut quirúrgi­ca­ment d’una ten­di­no­pa­tia rotu­lar del genoll esquerre. Només va jugar 15 par­tits. Enguany a Fon­ta­jau està 24:34 minuts a pista, amb 5,4 punts, 6,3 rebots i 10,1 de valo­ració. És la cessió més win win win. Hi gua­nyen molt les tres parts: ell, el Barça i el Girona. Està tre­ba­llant dur indi­vi­du­al­ment fent un tre­ball extra per millo­rar el tir des dels 6,75 metres, on no està amb els regis­tres que li agra­da­ria (2/14). En Sergi des­taca què ha tro­bat a Girona: “Em trobo com a casa, cadascú està fent el que li toca fer; estic molt con­tent, hem fet un equip molt equi­li­brat que sap jugar a l’estil que vol el Salva, hem fet una gran tem­po­rada i hem com­pe­tit en tots els par­tits.” Per sort la lesió ja ha que­dat enrere i no té molèsties: “Estic molt recu­pe­rat de la lesió que em va obli­gar a ope­rar-me. Estar un any sense poder jugar és molt dur; estic dis­fru­tant moltíssim aquí, a Girona, amb l’equip, amb l’afició i la ciu­tat, i volem con­ti­nuar gua­nyant per fer coses grans.” Sergi Martínez torna a ser feliç jugant a bàsquet, i ell ho reco­neix: “Estic aga­fant ritme, neces­si­tava con­tinuïtat i torno a dis­fru­tar del Sergi que feia temps que no se sen­tia tant a gust; tenim tots el rol defi­nit i un equip jove. L’espe­rit que tenim com a equip, no ens com­pli­quem gaire a l’hora de jugar; tot és ener­gia i com­promís, hem estat sòlids i en moments dolents hem sabut man­te­nir la calma i treure els par­tits com el dia del Breogán.”