Final d’infart, final de màxima pressió i Car­les Duran envia a la ban­queta Des­haun i el dar­rer fit­xatge, Tyler Cook, asse­gut al cos­tat de Tomic. I posa Ruzic (17 anys) i Prey (18). Han de jugar els que s’ho gua­nyen. I amb ells a pista es va remun­tar. I amb ells a pista es va gua­nyar. I sobre­tot amb ells a pista l’afició es torna boja perquè ena­mo­ren. Això sí, la gent vol gua­nyar i per això hi ha d’haver altres peces clau. Ahir va ser Ribas qui, apro­fi­tant un tall a la cella d’Andrews, va entrar per fer 4 minuts de somni: 2/2 lliu­res i sobre­tot 4/4 tri­ples. La Penya, que va arri­bar a per­dre de 15 punts, va cap­gi­rar el matx (55-49). El Pro­me­tey, sense Cla­vell ni Ken­nedy, va igua­lar el matx i es va entrar en un final a cara o creu. Els verd-i-negres van per­dre per fal­tes Vives, que va rea­parèixer de la lesió i va apor­tar la calma i la direcció que feien falta a l’equip el dia que Feliz no va tenir el dia. L’afició (2.562 espec­ta­dors), superant la pit­jor entrada con­tra l’Ham­burg (2.504), va ser clau. Però també Agada, que a 7,6 del final i amb 77-76 va errar una entrada sol, el rebot el van atra­par Prey i Agada, que van fer lluita. El salt el va gua­nyar el por­tuguès, que, en lloc d’aguan­tar la pilota, va esmai­xar a tres segons del final fent embo­gir el Palau. Però dei­xant massa temps, perquè el Pro­me­tey podria haver empa­tat, però van llançar fora de temps.