“Home sweet home”, deia Andrews. Enlloc com a casa. I és que l’Olímpic està donant ales a la Penya quan pitjor ho està passant, quan hi ha dubtes i quan es posen en qüestió moltes coses. El Joventut li té la moral guanyada al Baskonia, a qui va eliminar a la copa i al play-off i a qui va superar ahir. És cert que no hi havia Marcus Howard –baixa per molèsties a l’espatlla–, però sí la resta. La Penya no tenia Brodziansky ni Allen i Deshaun va ser el nord-americà descartat. Andrews, que és l’últim que havia quedat fora de la convocatòria, va exercir de líder. No de líder com ho era al Bursaspor, a Turquia, sinó d’un equip ACB. I no només va jugar ell, sinó que va ajudar a ser millor la resta. Ell juntament amb minuts de qualitat d’un Tomic determinant, Vives dirigint perfectament i Ribas apareixent en moments calents. La Penya mira cap amunt i, cosa que ningú hauria dit fa quinze dies, amb possibilitats de copa.

Els verd-i-negres van estar intensos i van aixecar un 15-22 amb un 14-2 (29-25). Abans del descans, però, el Baskonia havia reaccionat (37-38). Al tercer quart, Andrews, amb tres triples seguits, semblava encarrilar-ho (63-54), però els vitorians van empatar (63-63). Es va arribar a un final d’infart i la Penya va fer embogir un Palau amb 6.172 espectadors.