Bany de realitat de l’Spar Girona en la visita del líder a Fontajau, d’on s’enduia la victòria amb més de 3.900 espectadors a la grada que van poder veure, això sí, de què és capaç l’Uni si al darrere abaixa el cul. L’arribada de Roberto Íñiguez representa un pas endavant en l’exigència a una plantilla la qualitat de vida de la qual se’n podria ressentir, respecte de la vitalitat que mostraven fins que els mals resultats es van endur Laura Antoja. És clar que el València va acabar jugant a plaer en l’últim minut, amb Ouviña executant un pick and pop de llibre amb Raquel Carrera (47-55, 1/1 de 6,75 m) amb què anotaven el seu segon triple de la nit –l’altre (32-33) és de Torrens, que va signar un 1/10– i tancant el marcador amb una assistència sense mirar que deixava Fingall sola sota el cèrcol; però el 13-0 del primer quart i el 14-0 del tercer són un bon camí a seguir per afrontar la segona volta amb aspiracions. Cal, això sí, dissimular les males actuacions com la del segon quart, amb una cistella en joc, la de Labuckiene (21-28). Tot s’explica per les pèrdues, que jugant a un ritme molt més convencional que l’aposta de l’entrenadora a l’inici de la temporada, no poden ser un constant degoteig: 6-2 en el primer quart, 10-0 en el segon, 9-4 en el tercer i 1-0 en l’últim, quan l’intercanvi de cistelles afavoria les visitants, que s’asseguren jugar el seu partit de quarts en la copa en dijous per ser les millors de la primera volta. L’Uni, per la seva banda, serà cap de sèrie i evita els tres equips d’Eurolliga, contra els quals ha perdut.

Tolo, al tercer intent en la mateixa jugada, obria la llauna per l’Uni a 7:16 per acabar el primer quart (2-4), en l’inici d’un 9-0 amb triple de Mendy (5-4 a 6:25), que s’enfilava al 13-0 gràcies a la millor versió de Bertsch (5 punts) i Magarity (13-4). Íñiguez ho aturava a 5:18 per a la mitja part (17-14, Ouviña) però ni amb el retorn de les titulars a pista s’aconseguia anotar per culpa de les pèrdues (13-2) i, amb les visitants anotant a prop del cèrcol, Carrera completava el 0-10 (17-20 a 1:52, temps mort local). Casas assistida per Carrera al contraatac que començava amb la gallega prenent la pilota a Tolo enfilava la màxima diferència per a les visitants (17-24), que Fingall deixava en 8 (18-26).

El triple d’Ygueravide a 8:59 per acabar el tercer quart era la primera cistella en joc en 9:25 i l’inici del 14-0 amb triple de Bertsch a 5:42 (28-28). La 3-2 amb Bertsch a dalt i Labuckiene amb dues cistelles seguides, de sota i de dalt, recuperava la iniciativa local (32-28), però el 0-9 al final del tercer quart (Romero) duia el partit a un darrer quart en què les interiors locals aportaven els punts per mantenir-se a remolc (44-47, Tolo). L’ofensiu de Carrera amb addicional a 4:22 (44-50, 13è punt) i l’acció que no li donen continuada a Tolo després tallava el frec a frec, amb Magarity fent el 45-50 a menys de 4 minuts (1/2). La gallega de fora cap a dins a 1:10 trencava les possessions sense anotar (45-52) i es convertia, com el 2020 a Palau amb l’Araski després del Glòria, en el botxí de les vermelles.