COREY DAVIS JR
JUGADOR DEL BÀSQUET GIRONA
“Cada partit de la segona volta serà com una final”
“Una de les coses que hem de millorar més és l’agressivitat en la pintura, arribant fins al final amb safates i estar més fi en el tir lliure”
“A banda del bàsquet, m’agrada dissenyar moda, llegir poesia i jugar a videojocs”
Al principi tenia contracte fins al desembre i hem conversat amb el club per continuar fins al final de curs
Corey Davis (Louisiana, 1997) va aterrar a l’octubre a Fontajau per reforçar l’equip gironí. El nord-americà té experiència a França, Àustria, Turquia, Itàlia i la universitat, on va destacar als Houston (17-19).
A Saragossa no van sortir les coses. Com està l’equip?
Una gran part de tot això és perquè no vam poder treballar de manera conjunta per les lesions; van faltar en Sergi i en Maxi. Hi ha moltes coses que estem intentant assumir com a equip i cada cop és més difícil perquè hi ha equips que ja ens coneixen. És una corba d’aprenentatge i estem segurs del treball.
I què els diu Camps en aquests moments complicats?
Que hem de continuar treballant, fent esforços en les sessions i posar tota la resta a dins de la pista. Per ser un professional has de gestionar les derrotes i no posar-te gaire pressió. Has de centrar-te a millorar.
Sovint l’equip sembla que no té guió en atac. L’han replantejat?
Sí, hem fet grans canvis per trobar la nostra millor versió. Com t’he dit, quan es perd s’han de buscar solucions per millorar a la pista, això sempre és bo.
La sensació és que el triple està sobreexplotat.
Sí, una de les coses que hem de millorar més és ser més agressius en la pintura, arribant fins al final amb safates i estar fi en el tir lliure, entre d’altres. Tots els de l’equip veiem que hem de millorar i estem en aquest camí.
Ha fet la seva millor marca a Girona, 20 punts. Com se sent?
Sempre he tingut aquest impuls extra en atac, però el cap de setmana vaig ser més agressiu del que era i simplement vaig acabar generant-me punts.
Treballa la seva mentalitat per decidir finals ajustats?
Odio perdre i faré el que sigui necessari per guanyar. A vegades aquesta energia simplement em surt de dins. Sempre he sigut així jugant a bàsquet.
Però vostè ho visualitza?
No, simplement quan veig que els meus companys i l’equip necessiten punts o esforços és quan més puc créixer. Això em passa sobretot als trams finals.
És un jugador defensiu. Es troba a gust aquí en aquest rol?
Sí, cent per cent. Això no obstant, per sobre de tot soc un jugador. Tota la resta passa a segon terme. Molta gent, sobretot jugadors de bàsquet, s’avergonyeixen de ser defensius. Jo sempre he tingut aquesta mentalitat i n’estic orgullós.
Em pot explicar més el seu rol?
Sí, com dius, soc ràpid en defensa. Conec aquest joc de marcatge a l’home i soc agressiu. En atac soc molt desinteressat. No anoto si és necessari. També soc un bon passador. Tinc molts registres que intento polir.
Sobretot destaca en l’un per un defensiu.
Sí. Normalment em posen els millors anotadors de cada rival per la meva velocitat i agressivitat en el cos a cos.
Ara no està gaire fi en atac. Quina és la raó?
Adaptar-me a la lliga, conèixer un rol nou amb pilota, entendre els meus nous companys, tot intervé. Amb 20 tirs per partit és molt difícil saber quan has de tirar realment o quan has de ser passiu. Crec que aquests dos mesos ho he hagut d’entendre.
Va arribar amb l’equip dissenyat. Com veu el club?
M’encanta tot, de dalt a baix. Els companys, l’oficina, el president. Tots m’han ajudat a integrar-me a una ciutat que m’encanta. És de justícia dir-ho.
Com és Salva Camps com a ‘coach’?
És molt detallista i exigent. Odia perdre, com la resta, però també vol assegurar-se que tots els jugadors estiguin contents i còmodes en el seu millor nivell. El que destaco més és que ell confia al màxim en cada un de nosaltres.
És el curs de la seva carrera en què disposa menys de la pilota. Com és?
Veuràs en les meves estadístiques que tinc menys tirs dels habituals. La raó és perquè tinc un paper molt menys important. Sempre he sigut la primera i segona opció i ara he arribat a un nou equip on no ho soc. Aquí és important estar còmode i entendre el lloc que ocupes.
Creu que a aquest equip li falta un reforç al pivot?
No m’agrada dir-ho així. Amb l’equip que tenim podem guanyar a qualsevol. Serem molt criticats després de les derrotes, però el més important és saber gestionar-ho com a equip. És millor això que buscar nous jugadors.
Veu còmode l’equip en aquest joc dinàmic?
Sí, i tant. Com he dit, una vegada tothom estigui sa i puguem treballar una setmana junts, arribarem a un nivell molt bo. Crec que serà divertit de veure.
Va arribar a Girona amb un contracte temporal, s’ha renovat?
Sí, al principi era fins al desembre i hem estat en converses amb el club per continuar fins a final de curs.
Amb qui va parlar abans de venir a Girona?
Vaig parlar amb en Jordi [Plà] i en Marc. En Quino em va escriure un missatge i amb en Markel, de Louisiana, vam parlar molt.
El veiem molt concentrat amb música abans dels partits. Què escolta?
És una barreja de molts estils. Afrobeat, reggaeton, pop..., depèn del meu estat d’ànim. Sobretot és música per meditar abans dels partits.
Se’l veu molt obert de ment.
Sí, sí, soc d’aquesta manera. Crec que és una combinació de la meva educació i dels països on he estat. Sempre m’han ensenyat a ser respectuós, amable, i crec ja és natural. He après a viure aventures lluny de casa i això, normalment, no és el més còmode.
Quins són els seus ‘hobbies’?
M’agrada dissenyar moda, des dels 19 anys llegeixo poesia i també jugo a videojocs. També m’agrada menjar, dormir...
Té objectius personals?
Simplement ajudar l’equip a fer millor bàsquet i, com que mai he jugat uns play-offs, m’agradaria molt arribar-hi. No em poso gaires objectius individuals...
Ara ve el Palència. És una final?
Per a nosaltres sí. Cada partit fins al final l’hem de viure com una final. Hem de tenir l’energia i la motivació per tirar endavant els partits tan importants que venen.
Com s’ha adaptat Brae Ivey?
Molt bé. Em fa pensar molt en mi, té moltes ganes i és agressiu a dins de la pista. Serà important que s’adapti ràpid ja que ens donarà molta energia en defensa i en atac.
Finalment, quin missatge donaria a l’afició?
Que hi cregui. Que entenguin que el bàsquet no sempre són victòries. Tenim un equip que treballa molt cada dia i ho tirarem endavant. Don’t give up!
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.