La recepta de Katsikaris
Bàsquet. ACB. “Necessitem que els jugadors s’alliberin, recuperin la il·lusió i l’ambició de ser competitius”, diu el nou tècnic del Bàsquet Girona, encantat i agraït d’entrenar a Catalunya
Immers en una caiguda lliure que li ha fet veure les orelles al llop, el Bàsquet Girona necessita capgirar la dinàmica i l’estat d’ànim, i la presentació de Fotis Katsikaris com a nou comandant de la nau és un primer pas. Els resultats dictaran si el grec és el revulsiu que feia falta a Fontajau, però el primer discurs va ser convincent, amb uns quants missatges cap als seus nous jugadors, que el van escoltar a la sala de premsa –tots menys Corey Davis– abans de rebre les seves primeres instruccions a la pista. “El club ha reaccionat, i ara és una qüestió col·lectiva. De tot l’equip. Jugar amb caràcter, amb les qualitats de l’equip. No vull veure l’equip capcot, sinó que s’alliberi una mica, que recuperi la il·lusió i l’ambició de ser competitiu”, va exposar Katsikaris, que amb 56 anys comença una nova etapa en el setè club ACB que dirigeix, després del València, el Bilbao, l’UCAM, el Tenerife, el Gran Canària i l’Unicaja. “Catalunya és una meca del bàsquet europeu, i per un estranger no és fàcil entrar-hi; estic molt agraït”, va dir el tècnic, que va citar diversos cops el president, Marc Gasol –en un racó de la sala de premsa– i el màxim responsable esportiu, Jesús Escosa, que tenia al seu costat. “Tinc moltes ganes i il·lusió de començar en un equip amb el qual podem fer coses molt boniques, n’estic convençut. És cert que la situació és complicada, però tirarem endavant, segur. És un projecte molt ambiciós, després de tants anys creant una base per fer tornar l’ACB a Girona.” Katsikaris no entrena des de Màlaga, acomiadat el febrer del 2022. “He estat un any i mig fora de les pistes perquè ho necessitava com a persona. Però seguia molt l’ACB, i hi ha jugadors amb marge per créixer.”
El relleu de Salva Camps a la banqueta gironina debutarà diumenge a Fontajau (12.30 h) en un partit de màxima transcendència, perquè, després de perdre contra els dos últims –i amb set derrotes seguides com a llosa–, l’equip rep el Granada, tercer per la cua amb només una victòria menys. “D’aquí a diumenge, no vull confondre els jugadors amb moltes consignes”, admetia. “El bàsquet és tàctica però també emoció. Quan les coses no surten, el més important és recuperar la confiança. Som humans, tots som diferents, i cada jugador ho veu d’una manera diferent, el que està passant. Cadascú ha de donar el que l’equip necessita, i no a l’inrevés. És el primer que dic a l’equip, que s’ha d’oblidar del que ha passat, mirar endavant i ser positiu. Les carències, arraconem-les”, explicava, abans de parlar una mica d’estil: “M’agrada el joc dinàmic. Jugar ràpid, però sense presses, que hi ha una gran diferència. I prendre les millors decisions. L’equip té una base de jugar ràpid, però hem de ser intel·ligents, també. En atac, trobar el talent, les virtuts de cada jugador, i jugar en col·lectiu. Buscar sempre no un tir bo, sinó el tir perfecte. Això, amb temps, es pot millorar. I defensivament també s’ha de fer un treball. I també hi ha l’esforç de cadascú. Segur que podem millorar moltes coses.”
PROTAGONISTA
Porta oberta a reforçar l’equip
X.M.“Amb temps, ho hem de valorar tot, on podem tocar i millorar. És una de les coses que hem parlat amb Marc [Gasol] i Xus [Escosa], el que falta per millorar l’equip, sens dubte. En parlarem i ho veurem.” Així responia Katsikaris a la possibilitat de reforçar una plantilla que ha mostrat mancances i desequilibri, amb moltes peces de base-escorta, entre els quals, el americans Corey Davis i Brae Ivey. Davis, a diferència dels altres jugadors, es va perdre la presentació del tècnic, que ha arribat a Fontajau sense cap ajudant de confiança. Al cos tècnic, s’hi mantenen Àlex Formento i Miquel Fuentes. Lluís Riera, petició de Salva Camps, va deixar el club.