Decepció. No és cap fracàs, no és cap drama, però se n’ha d’aprendre. No pots jugar un partit clau i saltar a la pista amb tan poca ambició i tan poc caràcter competitiu. S’ha de marcar territori des del salt inicial, perquè si dones vida al rival et pot passar el que va passar ahir: un bany. Ja va passar fa dues temporades contra l’Ulm, quan cinc americans jugons van eliminar la Penya. Ahir no va ser eliminació, però els de Duran no van demostrar aquest instint assassí que fa falta per aspirar a coses grans. La dinàmica ha canviat, l’equip va a més, però encara falta. La part positiva és que la Penya té jugadors a qui no agrada perdre i per això es van quedar a un pas d’una remuntada que hauria estat èpica (85-90 i triple errat de Feliz a 10 segons del final). Decepció, però ha de servir de lliçó per a pròxims reptes, que en venen de grans. D’altra banda, no hi va haver cap incident amb el centenar d’aficionats del Hapoel ni abans del matx ni mentre es jugava. La seguretat va funcionar i tot va ser normal.