Marc Gasol ha anunciat la seva retirada definitiva del bàsquet professional. Una decisió que el pivot de Sant Boi l’ha comunicat a través d’un vídeo i una roda de premsa posterior: “Aquell moment que fa tanta tanta por, la retirada i que et fa pensar ’I ara què?’. Una pregunta que et persegueix tota la vida entre moltes altres. Si tots estem fets del mateix, perquè de vegades et sents tant diferent, tant fora de lloc”, així ho introduïa, en una veu en off, Gasol la segona part del seu vídeo de comiat. Amb l’atenta mirada de la seva família, amics -entre d’ells Juan Carlos Navarro- i mitjans de comunicació, el president del Bàsquet Girona ha agafat el micròfon per donar més explicacions i respondre a totes les preguntes i dubtes.

“He hagut de fer molts d’esforços per tenir l’oportunitat de guanyar. A Girona, per primer cop, vaig poder ser jo mateix. Llavors el club es va enfonsar i va desaparèixer i em vaig preguntar: ’I ara què?”, tot fent referència a l lema d’un final d’etapa. “La vida és molt més que el bàsquet. Ara és l’hora de donar-ho tot pels que m’han ensenyat tant”, comentava Gasol en el moment que es veia un vídeo amb molts nens i nenes de la base del Bàsquet Girona jugant amb ell a Fontajau.

L’acte no ha estat emotiu, sinó resolutiu i sincer. Magí García i Manel Vidal han conduit una conversa que ha volgut repassar, d’una manera molt distesa, la carrera de Gasol des del Barça fins a Girona passant per l’etapa a l’NBA: “A Memphis vaig estudiar al High School

, era una ciutat que era especial per mi, tot i que ja la coneixia d’abans amb en Pau, per mi va ser un xo. El meu pare em va oblgiar a continuar a la ciutat ia mantenir l’equip que hi havia a Grizzilies. Vaig anar fins a Nashville per fer els exàmens abans i tornar cap a Barcelona”, s’ha sincerat Gasol.

Girona és especial

“Vaig viure des de la distància com el CB Girona es disolia. Vaig veure que s’iniciaven projectes que intentaven tirar endavant, però era complicat. Jo volia començar des de zero. El procés va començar amb 5 equips i 60 jguadors i ara en tenim 30 i amb més de 600. Em fa més il·lusió tenir això que no pas un equip a la lliga ACB”, ha dit.

“A Girona trobava el camí i em trobava a gust. He tingut molta sort dels entrenadors que he tingut i els companys. Scariola, Pesic, Pedro Martínez... també Sant Emeterio, Sada..etc. He après molt i he pogut adaptar-me a tot”, deia Gasol recordant la seva primera etapa a Fontajau. Un dels moments més irònics ha estat quan li han preguntat sobre la seva decisió de demanar el tall amb Lakers i anar a jugar a Girona. “Com s’ho va prendre Lebron James quan li vas dir?”, preguntava un periodista: “Prou feina tenia ell amb la seva vida mediàtica -riu-. Veníem de dos anys de pandèmia i tot era estrany. La salut mental començava agafar una importància diferent. La meva realitat a Lakers és que havia acabat, també la meva etapa com a jugador acaba allà i a Girona hi vaig perquè tirés endavant el projecte. Sobretot per això”, ha conclòs Gasol abans d’atendre la premsa de manera individualitzada.