Pedro Martínez no va poder ser més explícit i més sincer en respondre la piulada amb la imatge de la jugada increïble del Granada-Baxi en què Steinbergs va agafar la pilota després que aquesta passés per error per sota les cames de Brancou i va anotar el triple del triomf a tauler des de nou metres en el darrer segon. L’analista Marc Castillo acompanyava el vídeo dient: “Aquesta pissarra és nova, Pedro.” El tècnic badaloní va ser clar sobre la jugada: “L’entrenem molt, l’anomenem Potra Back.” Però més enllà de l’anècdota, el que no és potra és la temporada de l’equip del Bages. No és casualitat que hagi guanyat 11 dels 12 partits disputats contra rivals de la teòrica seva lliga, que havia de ser la permanència, tot i que ara l’objectiu ha passat a ser el play-off i tornar a Europa. El Baxi ha superat al Nou Congost el Saragossa, el Palència, el Granada, l’Obradoiro, el Girona, el Breogán, i ha guanyat a domicili a Lugo, a Andorra i a Palència. No és tampoc casualitat que l’únic partit que ha perdut hagi estat a Bilbao (74-54). Era el partit en què estava obligat a guanyar per assegurar-se el bitllet de la copa, tot i que després igualment es va classificar. El Manresa ja ha aconseguit en la jornada 21 les mateixes victòries (12) que va sumar en tota la temporada passada (34 jornades). Ara mateix té el mateix balanç (12-9) que el de la històrica lliga del TDK Manresa el 1998. I té només una victòria menys que l’altre històric, el Manresa finalista de la FIBA Champions League fa dos anys amb Moneke, Thomasson, Bako, Maye, Rafa Martínez o Sylvian Francisco. El que és una potra és tenir Pedro Martínez.