Estem bé, al final la nostra idea era sobretot classificar-nos per a les semifinals a Turquia. Era el primer objectiu de la setmana passada, i després en el partit de dissabte sabíem que seria complicat perquè no teníem gaire temps de recuperació. Es tractava que jugués tothom i pensar en aquesta setmana.

Ja vam donar la nostra opinió. Tant per part del club com la Laura en el seu moment o jo mateixa, que em vaig pronunciar. És el que em corresponia, crec que ja hem de girar full.

Va una mica de bracet amb la veterania, per la meva experiència i els anys que fa que jugo tant en la lliga com a Europa. Em sento còmoda en el paper, miro d’ajudar l’equip i transmetre moltes coses dins del vestidor. Tothom fa el que toca.

No ben bé, en la lliga potser no estem on voldríem però hem de pensar que estem vives en totes les competicions. Pensar en el primer lloc en la lliga regular és complicat però en el play-off mai se sap i anirem a competir i, a guanyar, la plaça d’Eurolliga. Seguim en l’Eurocopa i hi ha la copa d’aquí a dues setmanes.

No, la veritat. Sí que va ser molt complicat per al club, però les lesions que hi ha hagut, o les petites coses, no ens hi han fet pensar. Ara mateix, es va veure a València, no estem arriscant gens ni mica ni des de l’staff ni des dels serveis mèdics.

Amb tantes lesions, malgrat que tenien un equip molt complet, sí que veus que hi ha més possibilitats. Tot i així, Sykes era dubte fins a l’últim moment i tenien igualment un equip amb jugadores molt importants, que té experiència i donarà el millor.

Hi vaig estar molt bé, amb ella. Havíem jugat l’una contra l’altra i mai hi havia coincidit. Ja va demostrar en el Gernika que va pel camí de fer coses grans i ara a Múrcia han fet un canvi espectacular des de la seva arribada. A poc a poc s’està fent un lloc.

Per descomptat, no d’entrenadora, de primera, però vinculada d’alguna manera, segur.

Ser el cap visible sempre resulta complicat. Per molt bo o molt dolent que siguis, hi ha moltes coses al voltant que poden influir en el fet que l’equip vagi millor o pitjor. L’entrenador al final sempre està a la corda fluixa.

Jugar el segon partit a casa per a la FIBA suposa un premi però és una mica una trampa, per a mi. Començar a fora també ho fa complicat si fas com nosaltres, que ens va sortir un partit prou bo i treus un avantatge, que mai saps si serà suficient, però ho era, i el que havíem de fer, només i entre cometes, era anar a guanyar. El Besiktas és diferent del Galatasaray perquè no té els noms però juga més en equip i, malgrat tenir poques jugadores de rotació, ho està fent molt bé en l’Eurocopa i s’ha plantat a les semifinals. Ningú s’ho esperava.

Han aprofitat molt bé el primer partit en les dues eliminatòries i per això serà molt complicat. Hi hem d’anar molt concentrades en què hem de fer i a guanyar-les, com amb el Galatasaray.

És molt important seguir donant-hi visibilitat i demostrant que l’Uni a Girona és l’equip a seguir. I que donar aquesta presència a la dona és important.

Ha canviat molt. S’han vist moltes millores, moltes coses que en un moment podien semblar normals i no ho eren, i ara mateix estem lluitant en el dia a dia perquè això passi i tinguem les millors condicions com a jugadores de bàsquet que som.

El 3x3 es va donant a conèixer. Ha anat creixent però molt a poc a poc. I sí que m’he sentit reconeguda. Quan va coincidir que vam guanyar l’Europeu, en aquells moments i els mesos posteriors, notava que la gent s’hi havia enganxat, sabia què havíem fet i on érem. Però és complicat perquè, si no et mantens a un nivell molt alt, la gent no se n’oblida però sí que et quedes una mica en segon pla.

Sí, i tant, és un somni per a qualsevol esportista i en el meu cas es va veure estroncat en els Jocs de Tòquio. Era la primera vegada que hi participava, la disciplina. També és un dels motius que m’han fet seguir jugant com a mínim tres anys més per tenir l’oportunitat d’arribar a París. És complicat però és un somni i una il·lusió que es manté intacta fins al preolímpic.