La cançó de l’enfadós
Segon any seguit amb l’Spar Girona eliminat en els quarts de la copa, aquest cop contra l’Estudiantes a Huelva, i una altra vegada amb l’equip molt migrat físicament
L’Uni encaixa un 0-11 (26-31) i es queda sense capacitat de reacció
Spar Girona 49 Estudiantes 72
SPAR GIRONA:Mendy (4), Etxarri, Nicholson (5), Tolo (14), Ygueravide (8) –cinc inicial–; Peña (6), Parra, Canella (3), Bertsch (2) i López (7). 12/30 de 2, 3/23 triples (2 Peña i 1 López), 16/19 tirs lliures, 35 rebots (8 Tolo), 6 assistències (2 Canella) i 38 de valoració (28 Tolo).MOVISTAR ESTUDIANTES:Mawuli (14), Méndez (11), Whittle (17), Alonso de Armiño (8), Massey (11) –cinc inicial–; Saravia, Hersler, Zaragoza, De Mier (2), Camilion (8) i De Santiago (1). 20/48 de 2, 5/17 triples (3 Massey i 2 Whittle), 17/20 tirs lliures, 37 rebots (10 Alonso de Armiño), 7 assistències (2 Camilion i De Santiago) i 76 de valoració (21 Whittle).PARCIALS:12-11, 14-15 (), 26-26), 11-19 (37-45) i 12-27 (49-72)L’Spar Girona torna amb la cua entre cames de la copa per segon any seguit i, si el curs passat queia a Saragossa a mans del Gernika, aquest cop a Huelva el botxí ha estat l’Estudiantes, que ha superat l’Uni en la classificació de la lliga i que ja va endur-se el triomf de Fontajau al desembre (60-78). Allò va ser el desencadenant del relleu a la banqueta, amb Laura Antoja destituïda i Roberto Íñiguez agafant l’equip després de Nadal, quan Jordi Sargatal l’havia dirigit de manera interina dos partits. Això compromet molt el projecte gironí, renovat de dalt a baix a l’estiu –set fitxatges, vuit comptant Higgs que ni va arribar a posar els peus a Girona– i amb retocs en el cos tècnic que no eviten arribar al torneig que l’equip va guanyar el 2021 i del qual va disputar la final durant sis anys seguits (2017-22, cinc derrotes amb l’Avenida i el títol contra el València) amb una sabata i una espardenya. Labuckiene lesionada al genoll contra l’Avenida el dia 10, Magarity amb grip, Etxarri jugant menys de 5 minuts per molèsties havent sortit en l’equip inicial i Bertsch –la seva arribada era la que permetia a la plantilla ser millor que la del 2022/23, per jugar l’Eurolliga– estrenant-se a 1:21 (49-70).
Tolo, que reapareixia fa una setmana en la tornada de les semifinals de l’Eurocopa contra el Besiktas (66-68), va ser insuficient per superar el conjunt col·legial, que va manar des de l’inici (0-3, triple de Massey) i que malgrat el desencert (1/15 de 2 i 1/3 triples en el primer quart) va arribar al descans amb empat a 26 després d’una pilota que Mawuli va prendre a Peña, en el que havia de ser l’últim atac vermell i que representava el 0-6 des del 26-20 d’Ygueravide a 3:47 per la mitja part. López, amb 5 punts seguits, havia donat el primer avantatge a l’Spar (12-11 des de 6,75 m) i, Peña amb el segon dels tres triples gironins de la nit (15-13) anotaria la primera de les tres cistelles de l’Uni en el segon quart (4 en el primer).
Laura Méndez liderava l’Estudiantes mentre el conjunt gironí s’anava difuminant per la pèrdua de les forces que li havien permès mostrar-se sòlid al darrere. Tolo a 7:40 per acabar el tercer quart (28-31) tallava el 0-11 després de dues accions seguides de la base que havia debutat en el primer equip de l’Uni amb Èric Surís l’any que va jugar a la LF2 amb el GEiEG (2019/20). La segona cistella és el segon triple de Peña, a 4:34 (33-35) i malgrat que Tolo empatés a 35, les accions individuals de fora cap a dins d’Ygueravide (37-40 i 41-48) ja no servien per aturar l’hemorràgia, amb Whittle al contraatac després de pèrdua de Bertsch (18 l’Uni, amb 4 Mendy, 3 Peña, Canella i la californiana), Méndez amb addicional al límit de la possessió o Mawuli també en l’últim suspir i amb tap a López al final del tercer quart (37-45). L’últim va ser un calvari, amb l’Estu superant els quarts de final de la copa per primer cop al cinquè intent –tres contra l’Uni– i la diferència arribant als 25 a 3:30 (Camilion, 45-70).
Roberto Íñiguez: “La mala sort no existeix, odio que se’n parli”
“Hem arribat fins on hem pogut. Era un partit complicat per a nosaltres”, va dir Sandra Ygueravide, la capitana de l’Spar Girona, que a Saragossa en l’edició de l’any passat jugava amb el Gernika, després de la derrota, que el tècnic Roberto Íñiguez analitzava des del context amb què arribaven a la cita: “Les jugadores ho han intentat, hi ha hagut un moment de desencert per la falta de forces, i fins aquí hem arribat.” “Recuperar el màxim de jugadores i continuar” és la prioritat que marcava el tècnic basc, que argumentava: “La mala sort no existeix. Odio que se’n parli. La mala sort és una excusa que no existeix.” Íñiguez va dir que l’estat físic de l’equip és una qüestió interna i que el que el preocupa, com a entrenador, és que és la seva figura la que es pressuposa que ho ha de canviar. “Si no he estat capaç de canviar-les, gestionar-les, el primer culpable és l’entrenador, que és qui ho ha de fer. I no tinc cap problema a dir-ho”, assumia el tècnic, que va guanyar la copa el 2022. “A vegades pots, i a vegades no”, es resignava.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024