L’Spar Girona reprèn la lliga després del segon fracàs seguit en la copa, que deixa l’Uni sense jugar una semifinal FEB des de la supercopa de l’inici del curs passat, amb la plantilla de nou immersa en una mala ratxa de lesions, perquè si Giedre Labuckiene ja no va jugar avui fa una setmana a Huelva i Irati Etxarri no arribava als 5 minuts en els quarts de final malgrat sortir en el cinc inicial, en el lloc de Regan Magarity, malalta; Marianna Tolo és dubte per al primer dels dos partits d’aquesta setmana. “Plorar menys i ser més proactius i menys reactius, perquè estic una mica fart que sembli que s’enfonsa el vaixell i n’anem traient aigua. Si som vuit, jugarem vuit”, va dir en la prèvia Roberto Íñiguez, que malgrat emmarcar el debat en una qüestió interna del club, es va manifestar molest per la incapacitat de poder-hi fer front: “Si ens entrenem dos dies fort, hi ha molts problemes físics. I si no t’entrenes no millores.”

Queden cinc jornades de lliga regular, la pitjor del club gironí en la darrera dècada pel 15-10, i vistes les circumstàncies fa de mal recordar que l’objectiu del club era disputar els títols i classificar-se per a la propera Eurolliga. L’Uni només ha sumat una victòria en nou partits contra els quatre equips que té per sobre en la classificació, a Madrid contra l’Estudiantes (56-65) quan el tècnic basc sumava la segona victòria en quatre partits de lliga (du 6-6 i 4-2 en les eliminatòries de l’Eurocopa). Clavat Jesús a la creu en la desena de les catorze estacions del viacrucis, abans de ser despullat, crucificat, mort i enterrat ja dins el sant sepulcre; Íñiguez es mostrava cansat de tant treure aigua d’una barca que s’enfonsa. “Des que vaig arribar, des del gener perquè pràcticament no hem tingut mai l’equip sencer, però és un debat que s’ha de fer de manera interna i pensar per què passa. Per què un equip no pot ser proactiu i ha de ser constantment reactiu, ni dedicar-se a preveure les coses que poden passar i estar sempre solucionant problemes”, va sentenciar.

El Celta només ha guanyat un cop l’Uni, en el primer dels set antecedents: 69-65 el 20 de novembre del 2009. El conjunt gallec és d’on va sortir Marta Canella (1995), que es va formar a l’acadèmia del Celta i hi va jugar cinc temporades fins a debutar-hi en la lliga el curs 2011/12, l’últim en la categoria perquè hi va haver de renunciar per motius econòmics. El seu darrer partit va ser el 31-64 contra l’Uni.