“El rival som nosal­tres, amb tot el res­pecte per al Bem­bi­bre, però tenim tres set­ma­nes en què la men­ta­li­tat ha de ser aquesta, inde­pen­dent­ment que juguem con­tra el Bem­bi­bre, el Barça o el Gran Canària”, va dir Roberto Íñiguez abans de com­ple­tar la pri­mera de les tres set­ma­nes amb un sol par­tit, tots con­tra equips de la part baixa. És clar que el con­junt canari, penúltim, té una victòria menys que el Celta, que va gua­nyar per 57-64 a Fon­ta­jau dijous de la set­mana pas­sada i que marca la per­manència amb una victòria menys que el Barça CBS, a qui l’Uni visita de demà en vuit al mig­dia al Blau­grana. Les del Baix Llo­bre­gat tenen 10-16 com el Cadí, l’últim equip amb qui va jugar l’equip del Bierzo, encara amb Mar­ne­lle Gar­raud (1,70, 2000). La màxima ano­ta­dora de les cas­te­lla­nes (10,5 de mit­jana) mar­xava del Bierzo aquesta set­mana.

El Bem­bi­bre, ja des­cen­dit, és l’equip que va apar­tar l’Uni del play-off el curs 2013/14, l’ante­rior a la pri­mera lliga, amb Íñiguez en el tram final i deci­siu per alçar el títol; gràcies al 75-76 a Sala­manca i el 59-63 del Rivas a Girona. El 29 de març seria l’últim par­tit d’Anna Caula a la ban­queta i, aque­lla lliga de 12 equips la va gua­nyar el con­junt de la Comu­ni­dad després de superar 2-0 l’Ave­nida –2-1 en les semi­fi­nals con­tra el Gran Canària i el Bem­bi­bre, res­pec­ti­va­ment. L’Uni, amb 11-11, va igua­lar la pit­jor clas­si­fi­cació en la LF, com els dos pri­mers anys en la cate­go­ria i el curs pas­sat.

“La recu­pe­ració de l’estat físic de mol­tes de les juga­do­res ens està donant la pos­si­bi­li­tat de tre­ba­llar millor”, posava en con­text ahir Íñiguez, que con­ti­nua sense poder dis­po­sar d’Etxarri i Labucki­ene, tot i que la litu­ana ja par­ti­cipi en algu­nes fases dels entre­na­ments. “M’agra­da­ria arri­bar al play-off amb al màxim de juga­do­res en bona qua­li­tat física i per aju­dar l’equip” indi­cava l’entre­na­dor de l’Spar, que no veu cap avan­tatge a con­ser­var el quart lloc en detri­ment de ser cinquè perquè la diferència és la tor­nada dels quarts a casa –en la semi­fi­nal de l’Euro­copa amb el Besik­tas, que va superar per 75-68 el Lon­dres en l’anada de la final que es deci­deix dime­cres que ve a la capi­tal anglesa, no li ser­veix– o a fora –sí en els quarts amb el Gala­ta­sa­ray.

L’Ave­nida lidera la clas­si­fi­cació amb 22-4 i no ha per­dut en la lliga des que Nacho Martínez –amb pas­sat al Rivas– va subs­ti­tuir Pepe Vázquez –Bem­bi­bre. El 44-61 a València diu­menge (71-56 a Sala­manca) dona dos par­tits de marge a les bla­ves per asse­gu­rar-se l’Euro­lliga i, si l’Spar supera els quarts d’una com­pe­tició FEB per pri­mer cop des del 2022, tot apunta que la semi­fi­nal seria con­tra el penúltim equip de Roberto Íñiguez –l’últim és el Çuku­rova–, també el penúltim dels que han jugat la màxima com­pe­tició aquest curs a qui ha superat l’Uni (el desem­bre del 2022) a doble par­tit i també amb el pri­mer a Girona. Un esce­nari que amb l’equip en forma i havent cedit 62-66 el 10 de març –abans de la copa– copa sense Tolo ni Labucki­ene (es lesi­ona al minut 1) suposa una opor­tu­ni­tat de com­plir l’objec­tiu de la tem­po­rada a Fon­ta­jau.