Penúltim partit de la lliga regular per a l’Spar Girona a Fontajau, aquesta tarda contra el Bembibre (18 h) i encara amb el record amarg de la desfeta de fa quinze dies contra el Celta –era tercer per la cua– present en la memòria col·lectiva de l’Uni, que si avui rep el cuer i descendit el 9 de març, que només ha guanyat un partit en tota la temporada –a casa contra el Barça CBS abans de Nadal– i que el curs passat va aconseguir tres victòries com a visitant –a Tenerife i Leganés, els dos que van acabar baixant, i la Seu–; el dia 20 rep el penúltim, el Gran Canària.

“Ens estem entrenant a un molt bon nivell i estic força content. Hem de seguir i donar continuïtat a la feina que estem fent. No ens podem relaxar després de cinc sessions dobles. Ni ho crec ni m’ho plantejo, però si veig que passa en prenc nota. Però em sorprendria”, va dir Roberto Íñiguez en la prèvia, en què exposava que la prioritat passa per arribar en el millor estat de forma possible al play-off, la primera ronda del qual es disputa la setmana de Sant Jordi, a doble partit. El tècnic es focalitzava en l’estat de les jugadores quan fa set dies l’equip va tallar la mala ratxa –sis derrotes en set partits comptant la copa (quarts) i l’Eurocopa (semifinals)– a Gernika –“la recuperació física serà directament proporcional a la millora del grup”– i va segellar el bitllet per a la lluita pel títol, l’objectiu de la qual passa per arribar a la final i accedir a una de les places per a l’Eurolliga.

L’Uni, encara amb Etxarri i Labuckiene lesionades –la lituana ja s’entrena amb el grup– ha treballat aquesta setmana, com les dues properes, amb un sol partit a l’agenda i després que la plaga de lesions tornés a castigar el vestidor gironí per segon any seguit, un cop represa la competició després de l’aturada FIBA. “Estic una mica fart que sembli que s’enfonsa el vaixell i n’anem traient aigua”, va dir Íñiguez abans de rebre el Celta, posant de manifest que resultava complicat enllaçar sessions d’entrenament amb una certa exigència. I, aquesta setmana, insistia: “No hi ha secrets i hi ha coses que es repeteixen. Ens ha penalitzat molt la falta de qualitat en la feina.”