Amb el cap ben alt
ACB. La Penya rescindeix per sorpresa el contracte a Carles Duran, que no té la sortida que es mereixia el tècnic que va salvar el club del descens a la LEB i que ha tornat el Joventut al primer pla
Carles Duran no ha tingut la sortida que es mereixa un tècnic que ha estat més de mitja vida al club i que sempre serà històric per haver salvat el 2018 la Penya d’un descens a la LEB Or quan el club estava mort i que podria haver suposat la desaparició. Sap greu perquè no ha estat una decisió perquè l’equip estigui amenaçat pel descens ni per perdre els partits de 40. Una decisió sorpresa general que el tècnic de Vilassar de Mar ja es va veure a venir després del partit contra el Múrcia.
Tenia un any més de contracte, fins al 30 de juny del 2025, però amb un tall amb compensació econòmica per part del club aquest estiu. Després de sis anys en línia ascendent es pensava que amb el que havia passat aquest curs podia tenir una altra oportunitat. Però no arribarà perquè s’ha perdut la confiança en ell. El desgast mutu ha estat gran durant aquests anys i el club tenia clar el canvi de rumb perquè considerava que s’havia acabat el cicle. Duran era conscient que la seva situació era delicada perquè les últimes derrotes havien agreujat la situació, per les derrotes però sobretot per la imatge de l’equip. A més, la realitat és que no s’han aconseguit els objectius del curs: sense copa, sense arribar lluny a Europa i virtualment fora del play-off. Això sí, la destitució en aquest moment del curs li serveix perquè altres clubs el tinguin en compte com a futurible, i si hagués continuat, podria haver acabat molt cremat.
Els americans
Potser Duran ha pecat de ser massa home de club. De no donar un cop de puny sobre la taula quan hi havia coses que no li agradaven en la construcció de l’equip o del dia a dia. Però ha estat el seu tarannà des del primer dia anar de costat amb Jordi Martí. Aquest curs tot el que podia sortir malament hi ha sortit. La planificació no ha funcionat. Les apostes de jugadors físics en realitat no ho han estat. A Onuaku li van haver de rescindir el contracte per mala actitud dins i fora de la pista i baix rendiment; DeShaun Thomas, que havia de ser un puntal, va acabar rescindint i marxant a Eurolliga, al Villeurbanne. Es va fitxar Tyler Cook, que va provocar el problema de tenir tres nord-americans i haver de descartar-ne un a cada partit, una situació gens còmoda per a Duran. Les llargues lesions de Feliz i Vives van portar a fitxar Chery, que va passar sense pena ni glòria, mentre que l’arribada d’Evans ha suposat un desgast econòmic però de baix rendiment. Amb tot això, Andrew Andrews arribava per ser el líder ofensiu i clarament ha estat una decepció, que no ha ajudat a la dinàmica de l’equip. S’han trobat a faltar, i molt, les figures de Ventura, Parra i Birgander. Més que pel joc, sobretot pel compromís i implicació que demostraven en moments delicats. Els veterans (Vives, Ribas i Tomic) han arrossegat problemes físics i no han estat al nivell que els hauria agradat. A més, el croat ha estat l’últim mes fora per temes personals. L’única nota positiva ha estat l’explosió de Ruzic, però té 17 anys. La resta de joves han estat lluny del que s’esperava: Busquets sense continuïtat, Kraag sense fer un salt i Jordi Rodríguez i Rubén Prey acabant al Prat per manca de protagonisme. És tot el que ha passat responsabilitat de Carles Duran? Segur que no. Mil preguntes, mil opinions i una sola víctima.
Fidel al model Penya
En els seus anys a la Penya Duran ha fet debutar Arturs Zagars i Pep Busquets (2018/19), Arnau Parrado (2019/20), Kraag, Miguel Malik Allen, Roger Martí, Maronka, Helmanis (2020/21), Andrés Feliz (2021-22), Jordi Rodríguez i Okeke (2022/23), i aquest curs Ruzic, Rubén Prey, Ian Platteeuw i Karim López.
15
joves
ha fet debutar Duran
Segon amb més partits dirigits a la Penya (227)
Carles Duran va arribar a la Penya el 8 de febrer del 2008 en el debut a Andorra. Des de llavors hi ha estat sis temporades i mitja, en què ha dirigit 227 partits a l’ACB (15, 36, 39, 28, 41, 40, 28). Només té al davant Aíto, que en va dirigir 272 en dues etapes diferents de dos i cinc anys (39, 44, 35, 37, 37, 38 i 42). El tercer màxim tècnic en partits dirigits a la Penya és Salva Maldonado, que en 5 temporades en va dirigir 172 (34, 34, 34, 36, 34).
