Bàsquet. Eurolliga
Cervesa, art, imatge i un avi
Als protagonistes de la copa d’Europa del 1994 els ha canviat molt la vida
Han passat 30 anys del 21 d’abril del 1994, quan el bàsquet català va aixecar la primera copa d’Europa de la història. La Penya va superar el favorit Olympiacòs de l’ex NBA Roy Tarpley o el serbi Zarko Paspalj a Tel-Aviv en un partit lleig (57-59) i amb un triple de Corny Thompson a 17 segons. Va ser la culminació d’un equip forjat de la base, amb nou del planter, tres fitxatges top, l’ideòleg Francesc Cairó i un tècnic (Zeljko) que només va ser un any a Badalona però va deixar empremta. D’ell surt la frase “la Penya no és només un club de bàsquet, sinó una forma de viure”. Llavors es podien inscriure deu jugadors (vuit sèniors i dos vinculats). Es va arribar a un pacte: si arribava el Barça a la final, la retransmetia TV3. Si hi arribava la Penya, TVE. I els verd-i-negres van eliminar els blaugrana en la ja mítica semifinal de la defensa zonal d’Aíto que va perforar el Joventut. Avui (18.30h) a la plaça de la vila tornaran a sortir al balcó en un petit homenatge que, tot i estar lluny del de fa 30 anys, quan 40.000 persones els van rebre al davant de l’Olímpic. Demà, abans del Penya-Girona –a partir de les 11–, els aficionats es podran fer fotografies amb els jugadors i el trofeu a l’Olímpic i a la mitja part hi haurà l’homenatge. No hi seran ni Zeljko, ni Izquierdo, ni Corny, ni Smith, ni Pérez ni Albert. Tampoc els consellers o membres de la junta que ens han deixat (Genís Llamas, Tomàs García, Josep Maria Poch, Juli Payà i Juanjo Guisado) o el metge Jorge Guillén.
L’heroi del triple de la victòria Corny Thompson, ja té 64 anys. Viu a Dallas (Texas) i té una franquícia d’automòbils tot i intentar ser entrenador. Qui ha canviat de vida és Mike Smith, qui va jugar com a estranger aquell 1994, qui va ser president del club andalús de Dos Hermanas, havia tingut franquícies de McDonald’s a Tarragona però ha deixat Andalusia i ara viu a Washington on està apunt de graduar-se per ser policía als Estats Units. Jordi Villacampa té 60 anys però està tan jove com sempre, és ambaixador a l’empresa Atlas Energy i director d’imatge de Nivell Publicitari, i el seu amic inseparable Rafa Jofresa (57 anys), que ja és avi, ja fa anys que és el secretari general de l’Associació de Jugadors (ABP). El seu germà Tomàs Jofresa (54 anys) està com a formador, conferenciant i portant temes de publicitat i continua vivint a Menorca. Ferran Martínez (56 anys), lligat a empreses d’inversions, des de fa un mes és el mànager general del Fuenlabrada (LEB Or) i és empresari d’empreses tecnològiques i conseller. Juanan Morales (55 anys), quan va plegar del bàsquet, va ser empresari de la cosmètica amb la seva dona i ara és president de la Penya. Dani Pérez (54 anys) exerceix d’informàtic a l’HSI Informàtics. El tècnic ajudant Josep Maria Izquierdo (56 anys), després de retrobar-se amb Zeljko Obradovic (64 anys) en el Fenerbahçe, on van estar set temporades, continuen junts en el Partizan. Els que més han canviat són els vinculats de llavors: Alfons Albert (50 anys), que era el fix dels quatre vinculats que pujava, té una escola d’art i taller de ceràmica a València, on fa de professor i també entrena un equip de joves a Sant Antoni de Benaixeve. Dani García (48 anys) era cap de compres de l’empresa de regals Moia-Park però va anar a viure a Lleó, d’on és la seva dona, i té una cerveseria on fa cervesa artesanal: Cerveteka Danna, i Joffre Lleal (53 anys) va treballar a la biblioteca de Can Casacuberta de Badalona però ara és documentalista a Televisió Espanyola a Sant Cugat. Finalment, Iván Corrales (49) és el president de l’UBSA Sant Adrià i comentarista de la Penya a Ràdio Badalona.