El rival

“És el campió de la lliga regular, per alguna cosa. Un equip que necessita guanyar ja algun títol, i tenen una oportunitat important. Tenen gent orgullosa que vol guanyar. Sabem a quin tipus d’equip ens enfrontem. Per mi, seria molt dur que Avenida aquest any no guanyi res. Els dos anys complets que hi vaig ser vam guanyar dues lligues, una copa, una supercopa, dues finals a quatre...Aquesta és la mesura, l’exigència que ha de tenir aquest club. Per a ells, és un final de competició important.”

Menys pressió, per tant?

“És que això de la pressió està bé per als titulars. Pressió és una persona que guanya 900 euros, té tres nens i no arriba a final de mes. Nosaltres? Quina pressió? Si estem jugant a bàsquet? Què pot passar, que perdem? S’ha de relativitzar la pressió. S’ha de tenir exigència, un focus, i fer cada dia millor treball. Hem de jugar el millor bàsquet possible a davant i a darrere. I ja està. Això és esport, i moltes vegades ho dramatitzem. Que en aquest sentit en pot tenir més Avenida? Sí, però nosaltres també volem competir. Sabem qui és Avenida, quines jugadores té, i els diners que s’han gastat, i hi hem de competir. Els tinc molt afecte, però ara hem de defensar la nostra part.”

Les ganes de l’equip

“Sempre hi han estat. Ara ho deia amb la Laia. És que aquí ha passat de tot. I demà veurem. Han passat coses personals que no han transcendit i que també les afecta. No he vist un equip que li hagin passat més coses. Això les ha enfortit, i hem arribat a aquest punt, hem superat tantes coses, que ens han enfortit. Han anat superant obstacles. És que hi ha coses que han passat que no sabeu i que també afecten.”

El factor pista

“No sé què és millor. Contra el Galatasaray, vam fer la nostra feina, vam créixer i ens va donar molta confiança. En el cas d’Avenida, jugar allà la tornada, són molt fortes.”

Crida a l’afició

“Fa temps que dic que a la gent no li podem demanar més. Que vinguin. Sé que hi ha pont, però l’equip lluitarà i esperem que surtin molt orgullosos del seu treball. Al darrere últimament estem bé, i la qualitat en el nostre atac determinarà molt com gestionem el ritme del partit. No només les hem de fer sentir incòmodes amb la nostra defensa, sinó també amb l’atac.”

A dos partits

“A mi m’agraden les de tres; no m’agrada això. M’agrada el play-off tal com era. Ara, amb això de la WNBA i acabar abans… Això d’anada i tornada per mi no és tan premi pel que has fet a la lliga regular. Mai se sap, però el play-off té més sentit perquè reflecteix com ha anat la lliga regular. Si es fa per acabar abans, a mi no m’agrada. A veure com ho regulem i donem més importància a la lliga. En nois, no acaben abans.”

Els precedents de la lliga

“Nosaltres crec que ens hem anat adaptant a les jugadores que tenim. Ara convé no col·lapsar més del compte les jugadores. S’ha de gestionar; no totes les jugadores entenen de la mateixa manera les coses. Després hi ha les coses bàsiques. Al final, elles han de parlar a la pista. El meu somni és asseure’m i veure-ho, perquè estan fent tot el que volia; és una satisfacció tremenda, que l’equip vagi sol.”

Disponibles

“Laura i Irati no hi són. Tenim deu jugadores. Suficient, més que suficient; sense excuses”.

El pla de partit

“Sempre hi ha detalls, punts forts. El pla està bé, però el 95% de cops que fem un pla, no val per res. S’ha d’arribar als moments clau com un avió, amb els deures fets. I després, dos detalls. Els plans estan molt bé a la pissarra, però després s’ha de sortir i jugar. Quan un equip juga de memòria, ja li pots posar el que vulguis. Per competir contra l’Avenida, necessitem jugar una mica millor a davant.”