L’Spar Girona té a les seves mans aconseguir l’objectiu que s’havia marcat a l’estiu: arribar a les finals i classificar-se per a la propera edició de l’Eurolliga. I el que semblava una quimera, el milagro que Roberto Íñiguez va negar que fos el seu nom quan era presentat l’endemà de Sant Esteve, serà un fet si l’Uni és capaç de conservar els 12 punts d’avantatge que va aconseguir ahir després de fer el millor partit de la temporada. És el primer en què supera un dels tres equips de la Lliga Femenina que han disputat la màxima competició continental (1-6 de balanç) i el primer que guanya a l’Avenida des que el desembre del 2022 el va superar dos cops en 11 dies, amb el tècnic basc encara a la banqueta de l’equip castellà; que no guanya cap títol FEB des de la marxa del vitorià el gener del 2023. Sí que el partit d’ahir manté un cert paral·lelisme amb l’anada dels quarts de final de l’Eurocopa amb el Galatasaray (77-64, 81-83 després a Istanbul), però el que espera a l’equip gironí demà passat a Würzburg, on des que va debutar en la Lliga Femenina el 2009 només ha guanyat cinc cops –dos en el primer partit de la final del play-off que guanya, el Sant Jordi del 2015 i el 5 de maig del 2019– i no ho aconsegueix des del novembre del 2021 (69-77), és una sessió de spa comparat amb el que va trobar-se el 29 de febrer a la capital turca, la setmana en què s’havien lesionat Gardner –en l’anada– i Tolo –a Alcantarilla.

La defensa de la segona meitat explica la metamorfosi del conjunt gironí, que no va concedir cap cistella fins que Prince, apropant-se al cèrcol amb Nicholson fent el que podia (53-50 a 2:14 per acabar el tercer quart), va posar fi al 12-0 gironí. Les visitants, que van trobar a faltar el lideratge de Sílvia Domínguez a la direcció –Leo Rodríguez va fer una gran primera meitat (14 punts amb 6/8 de 2 i 2/2 triples)–, havien obert un forat de 13 punts en el segon quart amb el 0-15 que tenia els dos triples de Delaere com a colofó (23-36) però van ser les interiors de l’Uni (8 Tolo, 4 Labuckiene i 2 Magarity en el tercer quart) les que van convertir en punts la bona tasca col·lectiva al darrere. Mendy (3-3) i Nicholson (9-8, 14-14 i 19-18, 3/3) havien injectat confiança al perímetre gironí en el primer quart, que va tancar Vilaró de tres (23-26) amb els dos equips jugant a cara descoberta.

“Ens hem desconnectat i amb la qualitat i el físic que han mostrat en l’aspecte defensiu no ens han deixat ni pensar en atac. N’haurem d’aprendre molt per al segon partit”, es va resignar Nacho Martínez, que ja s’havia de reivindicar diumenge després de remuntar la sèrie de quarts amb el Ferrol i que podria sortir en globus, del vell pavelló castellà...

Tolo de tir lliure (51-48 i 53-48) va recuperar el màxim avantatge vermell que s’havia vist en la primera meitat (21-18 Labuckiene) i, al final en l’únic que va fallar (1/2), el va deixar en la dotzena a 46 segons. Carter va fer tot just la segona cistella visitant del tercer quart quan amb prou feines quedava a un minut (55-53 triple).

Bertsch i Labuckiene (62-53) acostaven el marge a la barrera psicològica a l’inici de l’últim quart i Leo Rodríguez tornava a anotar de 6,75 m (64-57 a 4:58, minut gironí). El triple de la canària el responien Mendy (67-57) i Nicholson (70-59) i, amb el de Vilaró fent aigua, serien Magarity a 1:23 (72-61) i Tolo les que tancarien el marcador.