L’Spar Girona tancava una temporada dura i irregular, sense títols ni l’anhelat retorn a l’Eurolliga, després d’una última garrotada a Salamanca, que enterrava el bri d’esperança que havia donat el millor partit del curs, en l’anada de les semifinals contra l’Avenida. “I fins aquí hem arribat. Semifinals d’Eurocup i de la lliga. Un dels objectius que teníem era l’accés a l’Eurolliga; no ha pogut ser”, explicava la directora esportiva, Laia Palau, per fer balanç. “Jo no puc parlar mai de fracàs perquè sé que hi ha hagut feina, implicació, compromís i batalla. El club és ambiciós, ho som tots, i no estem contents amb els resultats. No podem sortir a treure pit, però tot i així hi ha hagut moments que s’ha vist aquest equip, uns certs mínims s’han aconseguit.” Però a batzegades. “Bons partits, trossos bons de partits, però també apagades, puntuals o de tot un partit.” Sense regularitat.

“Ha faltat consistència”, resumia Palau. “Hem vist un equip que ha mostrat diferents cares. Ha faltat consistència i solidesa. Ha estat un grup molt treballador, però no han trobat la manera de fer-se fortes, no sé si ha estat una qüestió de confiança, d’autoestima com a grup.” Ni lideratge a la pista: “Per a l’any que ve, és clar que hem de fitxar caràcter. Però com es fitxa això? Aquest és el plantejament. Això no ve en els números. I el roster m’agradava molt, ho continuo dient. No ens oblidem que teníem l’estilet, Kelsey Mitchell, un dels problemes importants. I després Gardner, i es lesiona.” L’exbase va relativitzar el problema de les lesions: “Comparat amb l’any passat, no ha estat tan greu. Diria que les corrents en una temporada, però en moments molt peluts. La revisió i l’anàlisi de què podem millorar és a l’ordre del dia, però a vegades hi ha contratemps. I tal com va, cada cop més: WNBA, 3x3, calendaris...”