Una vida extra d’allò més ben aprofitada
El Bisbal, que dissabte celebrarà l’ascens a LEB Plata, ja es prepara per al nou i il·lusionant repte
L’expedició del Sol Gironès Bisbal Bàsquet va arribar la matinada de dilluns, a les 4 h, des de Llíria amb l’ascens a LEB Plata sota el braç després de superar per 55-63 el Bilbao, el segon equip del conjunt de l’ACB, en el partit decisiu d’una fase que s’havia posat costa amunt amb la derrota contra el Rivas divendres en la pròrroga (74-69) i contra el Llíria, l’amfitrió, l’endemà per 63-41. “Ho parlàvem amb en Rofes, que som els que vam entendre millor que el partit contra el Llíria no comptava. És a dir, la bala extra que ens va donar la victòria contra el Còrdova: ho vam entendre molt ràpid i ho vam saber veure. Quan no tens res a perdre és quan et treus la pressió de sobre i recuperes l’essència”, explica Joan Ferrer l’alma mater, del projecte que ha estat just quatre cursos a EBA, abans d’aconseguir pujar a la tercera categoria estatal en el primer intent. “La patacada del primer dia contra el Rivas que perds en la pròrroga és una hòstia molt forta, però després et queda una bala i veus que no tens res a perdre, i surt el millor bàsquet”, recorda el director esportiu i tresorer del club, que hi afegeix: “Després, vulguis o no, la final la comences molt bé i quan surt la pressió et tenalla, però al final tens jugadors com Xevi Torrent, que són especials.”
Prioritats
“El primer és celebrar-ho amb l’afició. I després començar a treballar pel següent partit, que és aconseguir els recursos per fer que aquest somni sigui realitat”, explica Ferrer. El Bisbal Bàsquet vol celebrar-ho dissabte amb un acte al pavelló, seguit d’una rua que els dugui a l’ajuntament i que tingui el seu colofó al balcó. “Ens toca jugar a uns altres, ara, el partit dels despatxos i les reunions. És el principal, i paral·lelament estructurar l’equip per si és viable, fer-ho amb les màximes garanties possibles”, especifica. La intenció és fer efectiu l’ascens: “La il·lusió hi és, i com a club ho hem dit molts cops, ho hem d’intentar i aconseguir-ho.” “Necessitem companys de viatge, que el suport social es converteixi en suport econòmic i, després, veure què necessita aquest pavelló i sobretot aconseguir els recursos per fer un pressupost amb garanties.” De fet, el Pavelló Vell que s’ha omplert en cada partit de l’equip a EBA és ara mateix l’Aquil·les del projecte a la capital del Baix Empordà, on fa anys que es reclama una nova instal·lació. “Hem de veure quina capacitat hi ha per part de la FEB, de moratòries. És evident que el pavelló nou és imprescindible i que al setembre no estarà construït”, diu el bisbalenc, conscient de la tasca que els recau a les espatlles: “Hem de veure quin marge podem tenir o estudiar alternatives que puguin fer-ho viable. Això d’una banda, i de l’altra, aconseguir els recursos, i aquí les administracions hi tenen molt a dir i buscar les complicitats d’empreses i de la gent.”
L’ascensió
Carles Rofes a la banqueta provinent del Lluïsos de Gràcia i Lamin Dibba (Girona) i Jaume Solé (Centre Catòlic Mataró) van impulsar el projecte del Sol Gironès a EBA fa dos anys, després que no s’arribés a un acord per renovar Cesc Sempau com a tècnic. El saltenc Xevi Torrent havia estat l’aposta des del debut en la categoria (2020/21) que de seguida va tenir un referent a la Bisbal. “L’any passat vam quedar quarts i vam quedar una mica lluny de les fases, i aquest any, quan per Nadal estem líders imbatuts, veig que l’objectiu és a l’abast”, reconeix Ferrer, que assenyala acabar campions amb la victòria a casa contra el Mollet per 60-57, un mes després d’assegurar-se la classificació per a una fase per a la qual es va presentar candidatura a l’Escala, el factor decisiu per creure en l’ascens. “Quan hi vas veus que hi arriben els més bons i que és molt complicat, com ho demostra que comences amb un 0-2.”
El segon a la demarcació
La LEB Plata recuperarà un equip de les comarques gironines si el Bisbal Bàsquet se’n surt als despatxos. L’anterior va ser el Bàsquet Girona, del 2018 al 2020 primer amb Quim Costa, que ja entrenava l’equip a EBA, i Àlex Formento a la banqueta compaginant-ho amb el càrrec de director esportiu fins que la competició es veia interrompuda per l’esclat de la pandèmia. L’equip era segon gràcies a la victòria a Ponferrada per 83-85 a la pròrroga segellada amb el triple d’Albert Sàbat (20 punts, 5/9 de 6,75 m) i, després, va estar dues temporades a LEB Or abans que fa dos anys pugés a l’ACB. Prat, Salou, Santfeliuenc, Mataró, l’Hospitalet i Tarragona, els sis equips del país a la tercera categoria estatal, que tenia dos grups de 14.
