Consolidats per un fil
El Girona tanca la segona temporada en la lliga amb dues victòries més que l’any del debut però amb més alts i baixos i relleus tant en la plantilla com als despatxos
Salvada la categoria, s’obre la porta a Europa, tancada abans-d’ahir
Si la primera temporada del Girona a l’ACB, amb Aíto a la banqueta i Marc Gasol al parquet, va ser una muntanya russa per la successió de ratxes negatives de derrotes (0-4 a l’inici i dues sèries de 5 seguides) i les lesions castigant una plantilla farcida de debutants en la lliga i rectificada amb les arribades de Hill i Jenkins en el tram final, la segona ha superat les turbulències del debut. Sense el president a la pista i amb un tècnic que, en contrast amb el mil·lenari García Reneses, s’estrenava al capdavant d’una banqueta, el 3-0 inicial va convertir l’equip de Salva Camps en la revelació perquè havia fet una pretemporada molt discreta pel que feia a resultats i, amb una aposta molt arriscada pel que feia l’estil de joc, s’arribava a disputar el lideratge amb el Madrid en la jornada 4. El roster tornava a ser una caixa de sorpreses, amb les apostes sobre segur dels cedits pel Barça, Sergi Martínez i Juani Marcos, i d’altres de més arriscades com les d’Ike Iroegbu i Markel Brown, dos anotadors que venien de la lliga italiana, i cap jugador de pes a la pintura, amb perfils més atlètics (Pons) i estilistes (Golomán i Djordjevic) però amb poc pes. Les lesions, amb el paradigma del base de Rosario amb cinc –tres de musculars (quàdriceps i abductor) i dues fractures (dit i nas)–, en la primera meitat de la temporada i jugant infiltrat en algun partit després, feien que s’hagués de recórrer al mercat per reforçar –i sobreocupar– la posició de manejador de pilota amb Corey Davis, apartat de l’equip al febrer per indisciplina i acomiadat al març. Brown havia tornat a Itàlia havent fet una bona actuació en 11 partits (29 punts per Fires) i Brae Ivey, sense nivell, va ser un vist i no vist (quatre aparicions).
Hivern calent
Marc Gasol va anunciar la seva retirada definitiva el 31 de gener, quan Jordi Plà i Comas ja havia deixat el club, Xus Escosa, a l’entitat des de la seva fundació (demà passat fa 10 anys), n’assumia la direcció esportiva i, la setmana després, s’acomiadava Salva Camps amb l’equip 14è (7-12) i havent encaixat la setena derrota seguida, a Lugo. L’arribada de Fotis Katsikaris abans de l’aturada, i els fitxatges de Khem Birch i Kenny Chery impulsaven l’equip, que es feia fort a Fontajau. El club reaccionava a la lesió del base a Tenerife fitxant Brae Ivey (6 triples a Badalona i 7 abans-d’ahir) i trencant la ratxa d’11 derrotes com a visitant, amb dos triomfs en una setmana a fora, arribava a l’últim partit en disposició de classificar-se per a la BCL, però amb les lesions acumulades i el desgast dels últims partits es va fondre al final i Europa passa a ser una quimera.