“Pedro queda’t, Pedro queda’t” era el crit del Nou Congost en el tram final, conscients que ahir segurament es va acabar més que una temporada. Segurament un cicle. Ho pot fer el Baxi amb el cap molt alt, però molt, perquè el curs que han segellat era impensable però sobretot irrepetible, no només pels resultats sinó també per com han arribat els resultats: amb un joc brutal. Pedro Martínez té contracte però té un tall. Després del que ha tornat a fer a Manresa, més enllà que li facin la merescuda estàtua a la ciutat, ha d’aprofitar l’ocasió de tornar a un equip que aspiri a més.

El partit es va girar a partir del segon quart. Els manresans havien dominat el primer període amb un triple de pista a pista de Travante (28-20), però en el segon quart van fallar les forces (36-40) i en el tercer quart l’Unicaja va sentenciar amb un 2-11 de sortida i després agafant 22 punts (47-69). La impotència va ser absoluta davant el desencert inesperat (7/37 triples) que va fer impossible el miracle.

Aquesta tarda, a la plaça Neus Català, hi haurà el comiat de la temporada amb l’afició i jugadors.