Jordi Vizcaíno
TÈCNIC DEL JOVENTUT
“Tenim una identitat de joc”
Vizcaíno elogia la Penya actual: “Tindrem menys jugadores de les que volen venir”
Jordi Vizcaíno (Lloret, 18/07/1977) va tenir l’oportunitat de debutar a l’elit fa uns anys amb el Femení Sant Adrià, que va portar a la Lliga Femenina. Però no va poder ser. Un temps després ho ha aconseguit a la Penya.
S’ha generat tanta expectació amb el projecte femení de la Penya que l’exigència és brutal.
Dependrà de l’entorn. Des del club i a nivell intern tenim clar l’objectiu. Aquest proper curs la permanència és essencial.
Com recorda quan es va quedar a les portes de l’elit amb el Femení Sant Adrià?
Guardo un record amb una decisió presa abans de final de temporada i quan vaig pujar sabia que era molt maco per Sant Adrià de Besòs, però tenia clar que no seguiríem junts i vaig marxar reconfortat per la feina feta. No estic ni amb por ni pressió, tot al contrari. Amb responsabilitat perquè hi ha un escut històric al darrere.
Satisfet d’un premi a una trajectòria perquè suma molts anys en el bàsquet català.
L’experiència te l’has d’anar guanyant. La voluntat és, tot i fer 20 anys que entreno, seguir fent passos ara a l’elit.
L’esport femení està fent un salt, però hi ha prou jugadores de nivell per a tants equips?
Monopolitzar el món femení és un problema. Tothom ha de tenir el seu espai. Ho dic a nivell de club i a nivell de jugadores. Com més n’hi hagi de diversificades, millor, perquè jugaran més i tindran més experiència i aprenentatge i quan arribin a sèniors tindran més nivell. Que apareguin clubs a nivell femení que vulguin fer les coses ben fetes és bo i la Penya s’ha de diferenciar en aquest sentit, que n’hi hagi tants ens ha de fer millors i hem de treballar per millorar les jugadores de la base.
Com a pare, per què li diria a la seva filla que jugués a la Penya?
Perquè és un projecte nou i quan una cosa és nova hi ha una il·lusió i una motivació tremenda respecte a d’altres estructures que s’han anat perdent. L’estructura del club és molt bona i tenim l’equip a Lliga Femenina que serveix com a mirall per a les més petites per saber que si fan les coses bé poden tenir oportunitats d’arribar-hi.
Què han de fer per no patir?
Les jugadores han de saber que jugar a la Penya no és una pressió, sinó que és motivador. Tenim una identitat de joc, aquest any l’hem començat a tenir. Quan ens veies reconeixies el joc d’un equip agressiu: pressionant tota la pista, amb un cap dur i tenir un segell propi és clau.
Ja ha anunciat dues renovacions (Dembelé i Santibáñez) i un fitxatge (Geldof). Quantes d’aquest curs continuaran?
El 90% podrien seguir perquè el nivell de l’equip era molt alt a Challenge, però hem de fer canvis. Lluitem per tenir al màxim de jugadores del bloc i crec que la meitat seran de l’equip d’aquest curs que ha ascendit.
La Penya a Lliga Femenina atrau jugadores de fora?
El retorn que tenim és bo. En els darrers dos o tres anys hi ha jugadores que volen venir perquè l’estructura és bona i professional i tenim un pavelló fantàstic. El millor de la lliga. Tindrem menys jugadores de les que volen venir.
És bo que els clubs ACB facin equips femenins, com ara el Saragossa, el València?
Les estructures masculines et donen una qualitat que només amb la femenina a vegades no tens. Això ens està retroalimentant, tenim moltes facilitats.
El sènior ha pujat molt de pressa a l’elit. La base necessita més temps?
Podem anar més ràpids o més lents, però prefereixo un terme mitjà. No es tracta de fitxar moltes jugadores d’altres clubs o estrangeres. Crec que a Catalunya n’hi ha moltes per fer una bona estructura a la base.
Arriba de Lloret a Badalona. Com és el bressol del bàsquet per algú que ve de fora?
És el quart club on entreno i et puc dir que a fora fa molt fred. Des del primer dia recordo que ets entrenador i res més. La responsabilitat és de gestió i també de posar-te a pista. En altres llocs és molt difícil o gairebé impossible ser entrenador i prou. Has de fer moltes altres feines.
El director esportiu Jordi Montoliu ha estat clau en la construcció del bàsquet femení. Com funcionen?
A nivell de staff som cinc o sis persones i recolzem en la figura del Jordi, a qui diem jefe. Li fem considerar coses i després les consensuem. Intentem que tingui tota la informació perquè decideixi, però ens deixa treballar.
És cert que amb l’ascens vostè estava renovat?
No. Abans de la fase d’ascens havíem conversat i la sensació era que podíem seguir junts. No esperar si la pilota entrava o no. Teníem l’estructura dibuixada. Un cop vam pujar en el tren de tornada ja vam parlar dels passos a fer i del pressupost que podríem tenir. La renovació no va ser automàtica.
Notícies com la renúncia del Barça a Lliga Femenina no ajuden a potenciar la competició.
Si volem que hi hagi serietat al bàsquet femení, renúncies com la del Barça ens fan mal. Segur que al darrere hi ha raons i explicacions que són comprensibles, però a nivell femení ens afecten. Tothom vol que les estructures siguin fortes i sobretot que siguin llargues en el temps.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.