L’Spar Girona tanca la plantilla amb el fitxatge de Maya Caldwell (1,80 m, 1998), la vuitena incorporació de l’estiu per a l’equip que dirigirà, aquest cop des de l’inici, Roberto Íñiguez. El vitorià va arribar després de Nadal per redreçar el rumb d’un equip renovat, que fa un any havia fet set fitxatges i que ja havia perdut Kelsey Mitchell, però encara no Rebekah Gardner. Vuit baixes i cap indici del roster que la temporada 2021/22, amb Bernat Canut, va alçar l’últim títol FEB (supercopa) i va jugar l’Eurolliga abans que –o fins que– la nefasta voràgine de lesions deixés el vestidor de Fontajau com un solar. La temporada passada, sense ser tan traumàtica, la precarietat física amb què es va arribar a l’hora de la veritat no va permetre tornar a una final –ni a l’Eurolliga– ni va evitar caure als quarts de la copa per segon any seguit. I aquí és on el lideratge de l’entrenador, des del minut zero, dobla l’aposta per mirar de tornar el club allà on es mereix l’any del vintè aniversari.

“És una alera física, sobretot amb molt d’instint ofensiu. Una anotadora compulsiva que serà una gran amenaça exterior. Algú que corre la pista”, va dir Laia Palau en referència a Maya Caldwell, amb qui es va enfrontar el curs 2021/22 quan l’ara directora esportiva encara era la capitana de l’Uni i l’actual jugadora de les Atlanta Dream jugava al Gran Canària de Sika Koné.

“La seva gran virtut potser és la parada i tir des de la mitjana distància. Ens aportarà intensitat i un joc físic i vistós”, hi afegia Palau, que ha tornat a bastir un equip que hauria de poder aspirar a les cotes més altes, com arribar a la final de l’Eurocopa per primer cop, fer fora de la màxima competició continental un dels tres equips de la LF que s’hi han consolidat i, alhora, mantenir l’statu quo amb la progressió de projectes com el del Jairis, que dirigirà Bernat Canut i que també presenta una plantilla amb aspiracions.

El doble o res passa per l’adaptació de sis jugadores que mai han jugat en l’àmbit FEB, en un equip amb dues jugadores catalanes –tres, afegint-hi la quota gironina de Berta Ribas– i unes capacitats atlètiques molt destacables en totes les posicions, amb quatres que juguen de cara i tenen bona mà, i un lideratge que no surt a la pista.