Megan Gustafson (1,91 m, 1996), nacionalitzada per carta de naturalesa el juny de l’any passat, després de ser la màxima anotadora de l’Eurolliga amb l’Olympiacòs i que ni tan sols ha jugat mai amb un equip de la Lliga Femenina, és la gran esperança del bàsquet FEB, aquell que des de la irrupció de Marta Xargay i companyia es va inventar allò del mètode FEB.

El relleu generacional a l’eterna Laia Palau –i Lucas Mondelo, seleccionador 2012-21 i apartat amb la desaparició dels podis internacionals– es redueix a les peces que van acompanyar les jugadores de referència les anteriors dècades, com ara Leo Rodríguez (1,80 m, 1991), que, acabat aquest curs amb l’Avenida, va dir que es prenia un descans pel que fa la competició de clubs, Queralt Casas (1992), una de les tres catalanes juntament amb Mariona Ortiz (1992), que ahir debutava en uns Jocs –Andrea Vilaró (1993) no va jugar.