“No vull que hi hagi excuses ni egoismes”

Amb en Marc [Gasol] sem­pre he tin­gut molt bona relació. Som amics i sem­pre hem anat par­lant de la nos­tra vida. Em va plan­te­jar cap al mes de maig o juny la pos­si­bi­li­tat d’accep­tar aquest repte. A mi em va encai­xar, em va fer molta il·lusió, i poca cosa més calia par­lar o pen­sar.

Sí. No em veia gaire en el rol d’entre­na­dor i no con­ce­bia ser assis­tent sense voler ser entre­na­dor. Quan era juga­dor sí que pen­sava que era una bona opció de futur, però quan ho vaig pro­var no em va des­per­tar aquesta passió. Penso que per fer bé les coses has de tenir aquesta passió, i jo no la tenia com a entre­na­dor. I al final, doncs, vaig pren­dre la decisió de parar i pot­ser atu­rar-me i fer un any sabàtic. I just en aquell moment va aparèixer en Marc i em va ofe­rir això.

Sí, és difícil perquè surts de la zona de con­fort. Jo vaig aca­bar la car­rera allà i podria haver seguit allà tran­quil·lament, però sent sin­cer amb mi mateix i amb tot­hom, també amb el València Basket, penso que aquest pro­jecte em va il·lusi­o­nar molt i vaig deci­dir accep­tar el repte. I estic con­tent amb la decisió.

Estra­nya. Vaig mar­xar de Girona quan tenia 23 anys i he tor­nat amb 40 i amb una vida total­ment dife­rent. Però sem­pre és bonic. A mesura que he anat cami­nant per la ciu­tat he anat recor­dant coses que vaig viure quan en tenia 23 i ara les veig d’una altra manera. Però tinc molt d’afecte a la ciu­tat i molt bon record dels dos anys vis­cuts aquí.

Van ser dos anys que a tots ens van mar­car molt. Pot­ser per la manera com va aca­bar tot, que va ser molt trist i ningú volia que acabés així. Crec que això ens va unir més. Van ser dos anys de molta inten­si­tat, hi havia una con­nexió espe­cial amb la grada, es va acon­se­guir un títol molt impor­tant i es va gene­rar una con­nexió que crec que és el que ara en Marc i el club bus­quen amb aquest pro­jecte.

És un mes­tre per a tots. Ens va mar­car molt a tots els juga­dors que estàvem aquí, és un entre­na­dor que pas­sen els anys i es va reno­vant. Recent­ment ho hem vist amb la manera com ha fet jugar la selecció de Sèrbia als Jocs Olímpics. Té un carisma increïble.

El València fa molts anys que estan fent les coses molt bé. Girona és un club molt jove, tot just ara cele­brem el desè ani­ver­sari i ara arran­carà el ter­cer curs a l’ACB. Crec que va crei­xent any rere any i és impor­tant a nivell ins­ti­tu­ci­o­nal i espor­tiu. Cal man­te­nir aquesta línia. Les coses s’estan fent bé i jo he vin­gut a apor­tar la meva experiència a l’àrea espor­tiva per fer un pas més espor­ti­va­ment i crec que el club va en bona línia. Cal con­ti­nuar crei­xent.

Estic molt con­tent com ha anat l’estiu. Teníem la idea de con­ti­nuar amb una columna ver­te­bral impor­tant i crec que ho hem acon­se­guit gràcies a la feina feta amb juga­dors com Sergi [Martínez], Juani [Mar­cos], Yves [Pons], Ike [Iro­egbu] i [Min­dau­gas] Susinskas, que s’han vol­gut que­dar després de tre­ba­llar bé i tenir con­nexió amb l’afició. I això com­ple­men­tant-ho amb juga­dors joves que arri­ben amb ambició i ganes, acom­pa­nyats de Fotis [Kat­sika­ris], que va aca­bar molt bé l’any pas­sat i és un entre­na­dor expe­ri­men­tat que els podrà guiar. Estic con­tent.

La idea és con­ti­nuar crei­xent espor­ti­va­ment. Fona­men­tal­ment, hi ha coses que vull trans­me­tre des del pri­mer dia i els vull comen­tar als juga­dors en la pri­mera reunió, i és que no cal cen­trar-se tant en el resul­tat sinó en el procés. I on estaré molt a sobre és en la feina, que no hi hagi egois­mes dins l’equip perquè reper­cu­teix en el bé indi­vi­dual de tots i que no hi hagi excu­ses. Odio les excu­ses. Les odi­ava de juga­dor, d’entre­na­dor, i les odiaré de direc­tor espor­tiu. I amb aques­tes coses clares crec que els resul­tats aca­ba­ran arri­bant.

És un objec­tiu que tot­hom té pre­sent, i està molt bé. Jo entenc que tot­hom parli d’Europa, i tots voldríem anar a la copa del Rei i al play-off, però jo més que res em vull enfo­car en la feina, que no hi hagi excu­ses i no hi hagi ego­isme. A par­tir d’aquí, crec que la resta ja arri­barà. A més a més, si fem això, es tras­llada de seguida a l’afició i a tot­hom. I crec que és bàsic per després acon­se­guir objec­tius.

Sí, per­fec­ta­ment. Va ser un par­tit després de la copa del Rei, vaig arri­bar mig can­sat però a mesura que ana­ven entrant els tri­ples m’anava pas­sant el can­sa­ment. I sí, sí. Em recordo per­fec­ta­ment de les sen­sa­ci­ons, del moment en què Pesic em va can­viar i l’assis­tent li va dir que em deixés a la pista per arri­bar als deu. La veri­tat és que va ser una experiència increïble i sem­pre la recor­daré.

[Riu] Tant de bo algú ho superi. Seria molt bon senyal perquè si un juga­dor fa deu tri­ples ens apro­pa­ria a la victòria, així que ben­vin­gut sigui. Llanço el repte a la plan­ti­lla, a veure si algú ho supera. Pagaré un sopar a qui ho acon­se­gueixi, o dos!