ACB

Kevin Punter: “Volia venir al Barça i formar part d’aquest equip”

Kevin Pun­ter (1,93 m, 1993) va ser el pri­mer fit­xatge de l’estiu. La seva arri­bada a Bar­ce­lona ha gene­rat molta il·lusió a l’afició bar­ce­lo­nista i l’escorta nord-ame­ricà, amb pas­sa­port serbi, és can­di­dat a ser un dels refe­rents de l’equip de Joan Peñarroya. Després de les pri­me­res set­ma­nes de pre­tem­po­rada, Pun­ter des­taca en una entre­vista als mit­jans de club que l’adap­tació ha sigut “molt fàcil”, ja que ha com­par­tit moments de riva­li­tat a la pista amb juga­dors com Sato­ransky, Lapro­vit­tola, Abri­nes i Jan Vesely. “Els conec a pràcti­ca­ment tots i la relació amb els nous com­panys és molt fàcil”. I segons afirma, “estem ajus­tant les peces per fer un bon equip”.

Els objec­tius

“Vaig tenir l’opor­tu­ni­tat de venir aquí. Volia venir aquí i for­mar part d’aquest equip. Ha estat una decisió fàcil i la relació amb els nous com­panys és molt fàcil”, diu Pun­ter, que té clars els objec­tius: “El pri­mer que vull és gua­nyar l’Euro­lliga, l’ACB i el màxim de títols pos­si­bles. Vull con­ti­nuar millo­rant com a per­sona, com a juga­dor i donant la millor versió. Vull millo­rar cada dia, això és molt impor­tant per a mi”.

La posició

“Vull jugar on sigui! Quan era més jove, jugava de base. Però amb el temps he après a ser més versàtil. Ara puc ser base i tira­dor. Puc aju­dar l’equip”.

Som­nis i estil de vida

“Quan era jove, el meu somni era jugar a l’NBA. Això és tot el que veus sent nord-ame­ricà. Però ara no sé quin és el meu somni. Mol­tes coses can­vien, es tor­nen dife­rents, hi ha coses que no tenen res a veure amb el bàsquet. Els som­nis que tenies de nen, no sé si can­vien, però es tor­nen menys impor­tants. Quan era més jove, que no vol dir que ara sigui vell, m’agra­dava moure’m més, conèixer més països i equips. Però ara m’agrada viure amb més relax”.

La vida

“Tot a la vida és difícil. Jugar a bàsquet és difícil, arri­bar aquí també. Des­per­tar-te cada dia per aju­dar a la teva família, tot i que no juguis a bàsquet, també ho és. És la vida”, des­criu el juga­dor, que parla també del seu caràcter: “No soc seriós, només estic rela­xat. M’agrada fer bro­mes, però me’n fan poques a mi. M’agrada estar rela­xat. Tot i que m’ho diuen sovint, soc un per­sona tran­quil·la, però no soc seriós!”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.