El Bàsquet Girona ha donat la confiança a Fotis Katsikaris, que va evitar patir per la permanència. L’únic problema que tenen ara mateix els gironins és que James Nnaji, el pivot del Barça cedit a Fontajau, no pot jugar fins d’aquí a unes setmanes, però l’equip està rendint, com va demostrar a la Xina doblegant el Barça. Els exblaugrana Sergi Martínez (nou capità), Juani Marcos i Sorolla donen continuïtat al projecte, al costat d’Yves Pons, Maxi Fjellerup, Susinskas i sobretot Iroegbu, que semblava que semblava que seria impossible mantenir-lo per les ofertes que tindria però s’ha quedat. Els reforços de Cáffaro, Juan Fernández i Guillem Ferrando donen un plus.

Hanga (35 anys) i Pustovyi (32) són apostes segures. Saben el que s’hi dona, coneixen la lliga, coneixen Europa i s’afegeixen a Tomic (37), Ribas (37), Vives (31) o Robertson (30); completen mitja plantilla, on es busca un resultat immediat: tornar a estar entre els vuit millors. Dani Miret, l’aposta de la casa a la banqueta, té peces i també manté el futur NBA Michael Ruzic o els joves Kraag i Allen, que tindran una altra oportunitat per consolidar-se en detriment de Busquets. Les apostes reals Dotson, Van der Vuurst o Kaiser Gates. A Badalona, però, tothom continua pendent del somni: que Ricky s’ho repensi i acabi fitxant.

Nou jugadors nous. Moltíssims i molta feina per fer. El Baxi Manresa ha fitxat un entrenador com Diego Ocampo, que garanteix treball, treball i treball. Però tot i les bones sensacions fins ara en la pretemporada, l’ombra de Pedro Martínez és molt gran i és el que el club i l’afició han d’entendre per no generar frustració. Fins ara, tot i la lesió de l’interior Massa, hi ha peces que il·lusionen, sobretot Hunt. També el fill de l’històric pivot del TDK Derrick Alston, mentre que torna a l’ACB Cate i han d’aprofitar l’aposta de Retin Obasohan, Àlex Reyes, Chuba Ohams i Véscovi. Ocampo continuarà, com a Tizona Burgos, amb Saint-Supery, base cedit de l’Unicaja que serà estrella ACB en el futur immediat.

El MoraBanc Andorra, equip no català però adscrit a la Federació Catalana de Bàsquet, ha estat el més matiner en la pretemporada. Ho ha estat perquè ha de disputar a Antalya (Turquia) el pròxim 18 de setembre la prèvia de la FIBA Champions League contra els Giants Anvers. Després de pujar a l’ACB, els andorrans van consolidar la plaça però ara en volen més. Okoye, Bassas, Chougkaz, Doumouya, Lammers, Shannon Evans i l’ex Barça Kuric és la llista de jugadors de talent que han aterrat al Principat. Ja no en tenen prou amb la permanència a l’ACB i fer la prèvia de la FIBA Champions League. En volen més. Si arribessin a la final, no podria jugar el primer equip per la cita europea que tenen, en què s’hi juguen la vida.

Justin Anderson, Metu, Punter, Juan Núñez, Youssoupha Fall, Kevin Punter i el jove italià del planter, Dame Sarr, peces de primer nivell per intentar redreçar el rumb d’un Barça que té una oportunitat única per trencar l’hegemonia del Madrid, que sense Rudy, Sergio Rodríguez i el trident francès (Poirier, Yabusele i Causeur) sembla que pot haver perdut allò que tan bons resultats li ha donat, que és mantenir la columna vertebral. És cert que manté Campazzo, Tavares i companyia, però Peñarroya sembla que podria ser l’escollit per canviar la dinàmica després de l’adeu de Grimau. Al Barça ja se sap que només valen els títols i la lliga és el primer, i d’aquí a deu dies ve la supercopa amb el clàssic contra el Madrid. Abans, però, prova de foc en el bàsquet català. Ja recuperats de la gira a la Xina.

L’entrenador més jove de la lliga, Gerard Encuentra (34 anys), ha fet possible el somni: Lleida torna a tenir ACB. El Hiopos ha estat capaç de desfermar la bogeria en un territori amb molts quilòmetres i amb poca població. És un premi per a la demarcació. Però al club no en tenen prou amb el premi, volen consolidar el projecte a l’ACB per molts anys. Això està fent que els passos siguin sòlids sense precipitacions. Només es mantenen dos herois del curs passat (Rafa Villar i Hasbrouck) i els falten les peces interiors clau. No hi ha pressa però el temps no s’atura. L’equip competeix, té un segell, però necessita talent per no viure només d’il·lusions. De moment sembla que es fitxarà un pivot temporal.