M’estic sentint molt còmode a dins i a fora de la pista, amb l’equip, perquè l’ambient que hi ha tant amb els jugadors com amb l’staff és molt bo.

Els objectius sempre són arribar tan lluny com sigui possible i completar tantes metes com es pugui. Som un equip amb molta fam i ho volem aprofitar en el dia a dia, anant partit a partit, amb la nostra identitat. Aquesta ha de ser la manera d’aconseguir-ho i no ens podem centrar en un partit que tinguem d’aquí a dos mesos sinó que hem de mirar primer el partit a Màlaga, que crec que serà molt dur a la seva pista, perquè pel que diuen tenen una gran afició que pressiona molt. Volem anar partit a partit i estar al 100% en cadascun i, després, arribar al play-off. Un cop allà, seria una altra temporada, però la nostra primera intenció seria tenir aquest objectiu.

El meu paper en l’equip serà el que he tingut a tot arreu on he estat: soc un jugador que entra a la pista per aportar-hi energia i donar el 100%. Em foto un parell de pinyes quan cal: jugo amb intensitat, soc una presència a sota del cèrcol i hi poso bons pics [bloquejos]. Complemento molt el talent que tenim i aquest serà el meu rol durant el temps que sigui aquí.

Està molt bé i vaig parlar amb ells abans de venir, és clar. Tenir gent que ve del mateix lloc d’on vinc jo està molt bé, gent que coneixes, i també coneixia en Sergi [Martínez], amb qui vaig compartir un campus, i en Guillem [Ferrando], amb qui vaig coincidir a l’Estudiantes els dos mesos i mig que vaig jugar-hi. Està molt bé arribar a un lloc on coneixes gent, sobretot si és el primer any en l’ACB, en una competició nova i un lloc nou. I, òbviament, formar un grup amb els argentins fa que et sentis còmode i no notis tant la transició que suposa passar d’un lloc a un altre.

A veure, de comparacions, n’hi haurà sempre. No hi haurà mai més ningú com en Luis ni ningú com en Fabricio... Ni com en Juan ni com jo. Som tots diferents i cadascú fa la seva. És una mica absurd comparar i no sé si suposa un pes, però nosaltres sabem molt bé què podem fer, què volem fer i què podem aconseguir. Per descomptat que és un orgull que t’hi comparin. Però, tant per bé com per mal, aquestes comparacions no serveixen de gaire i ens hem d’enfocar en nosaltres.