A bodes em convides
L’Spar Girona té l’oportunitat de posar fi a quasi dos anys sense cap títol, contra el Cadí a Vic (12 h, Esport3)
L’Spar Girona té la desena Lliga Catalana Femenina a l’abast, a Vic (12 h, Esport3) contra el Cadí; el campió de les tres darreres edicions i amb qui s’ha repartit el títol des del 2010, quan l’Uni estrenava el seu palmarès des que va pujar a la LF; a la Seu (63-76). Són nou títols nacionals (2010-14 i 17-20), dues lligues (2015 i 19), una copa (2021) i tres supercopes (2015, 19 i 22).
El conjunt gironí, que abans-d’ahir va superar la Penya per 83-77 amb la samarreta del 20è aniversari del club –el seu darrer títol català és al Palau Blaugrana amb la del 15è– després que el Cadí enllestís el Lima Horta de Lliga Challenge (68-45); no obre la vitrina des que el 9 d’octubre de fa dos anys a Vitòria va superar el València (70-65). Va ser després que el Barça CBS obligués a ajornar la retirada de la samarreta a Laia Palau a Fontajau classificant-se per a la final de la Lliga Catalana Femenina. D’aquella galleda d’aigua freda (59-62), amb Isaac Fernández a la banqueta i Ainhoa López (8 punts) a l’inicial i Marta Canella (6) i Carol Guerrero (10) a la rotació visitants, a l’Uni no queda ningú. De fet, només López, Canella i Sandra Ygueravide van disputar la darrera final catalana, que guanyaria el Cadí amb Anna Palma i Júlia Soler d’MVP (77-76).
“Són un equip mòbil, físic i amb moltes coses. Una base que ja l’any passat ho va fer molt bé al Celta, [Regina] Aguilar, dues tiradores, les americanes per fora que són molt versàtils”, va dir Íñiguez sobre el rival d’avui, a qui en els seus primers nou partits amb l’Spar des del seu debut (59-72) va guanyar tres cops més: 52-68 i 68-39 als vuitens de l’Eurocopa i 83-56 a la lliga. El Sedis d’avui no s’assembla en res al del curs passat però manté la identitat. Un estil que, sense Bibby per lesió ni Caldwell i Mack –avui comencen el play-off a la WNBA–, ha de permetre a l’Spar consolidar la capacitat competitiva que va oferir contra el Joventut quan es decidia el partit, amb tres petites a fora –Ygueravide, Lundquist i Cargol– o amb les aleres –Canella, Hristova i Touré– multiplicant-se.