ACB

Alex Formento

Entrenador assistent del bàsquet girona

“Em faria molta il·lusió que poguéssim fer un pas més”

El tècnic assegura que l’equip està preparat per a l’inici de la temporada i anticipa molt marge de millora de la plantilla tot i la seva joventut

Afirma que cal anar dia a dia però es mostra optimista amb el futur del club

Alex For­mento (Bar­ce­lona, 1976) té molt bàsquet a l’esquena. Va començar a jugar amb 12 anys, amb 17 va fer el salt a pro­fes­si­o­nal i, després de mili­tar en més d’una desena d’equips d’arreu d’Espa­nya, va pen­jar les espor­ti­ves amb 33. Peça fona­men­tal en la cre­ació del Bàsquet Girona, For­mento ha pas­sat per diver­ses àrees del club en dife­rents eta­pes, fins que l’any 2023 es va rein­cor­po­rar com a assis­tent després d’un any de rècord a la ban­queta del Basko­nia al cos­tat de Joan Peñarroya. Ara posa la seva pri­vi­le­gi­ada mirada analítica al ser­vei del pri­mer equip.

Ale­jan­dro o Alex?
Soc Ale­jan­dro perquè l’any 1976 no es podia posar Alex. Però tot­hom em coneix per Alex, i sense accent. Només ma mare quan s’enfada em diu Ale­jan­dro.
D’on li neix la inqui­e­tud de ser entre­na­dor?
Tota la vida he fet bàsquet. En els anys pre­vis a la reti­rada ja m’havia tret tots els cur­sos d’entre­na­dor. Era quel­com que m’agra­dava i creia que podia aju­dar altres juga­dors com m’hau­ria agra­dat que m’aju­des­sin a mi. Ente­nia que podia trans­me­tre coses posi­ti­ves i... vaig dir: som-hi.
Ha jugat en molts equips, més d’una desena, i de mol­tes cate­go­ries dife­rents (ABE, LEB, LEB 2). Es con­si­dera un atleta de classe obrera, de picar pedra?
Sí, de fet ho vaig ser. Vaig estar asse­gut en una ban­queta ACB però no vaig tenir l’opor­tu­ni­tat de debu­tar. Vaig pas­sar dos anys con­trac­tat, amb el Sala­manca, de Pedro Martínez, i cedit. Entre­nava cada dia amb ells i no vaig tenir la sort de debu­tar però estava en dinàmica ACB. He desen­vo­lu­pat la meva car­rera sem­pre en com­pe­ti­ci­ons FEB, orgu­llo­sa­ment. Sí que es veri­tat que per­ta­nyo a la classe obrera del bàsquet. He estat tota la vida en aques­tes lli­gues que, citant Juan Car­los Navarro, són “intermèdies”.
Va ser la pri­mera per­sona a conèixer la idea de Marc Gasol de crear aquest club. Com es van conèixer?
Ens vam conèixer a Memp­his el 2010. Jo tenia una beca per conèixer la Uni­ver­si­tat de Memp­his, el pro­grama de bàsquet dels Memp­his Tigers, i ell jugava als Grizz­lies. Jo vivia al cam­pus i ell a casa seva, i allà va néixer una relació més pro­pera. Ales­ho­res em va trans­me­tre que tenia aquesta idea de fer un club, cosa que jo no em pre­nia gaire seri­o­sa­ment, fins que un dia va començar.
Com era el Marc Gasol d’aque­lla època?
[Riu.] Ara em fas viat­jar, eh! Doncs el Marc d’aque­lla època era una per­sona amb molts pro­jec­tes tant a nivell pro­fes­si­o­nal, de rep­tes que volia asso­lir, com més enllà de la figura de juga­dor. Crec que la millor notícia per a en Marc i tots els que l’esti­mem és que els propòsits que es mar­cava en aque­lla època els ha asso­lit amb escreix.
Ha estat un dels fun­da­dors del club i l’ha vis­cut des de dife­rents rols. Va ser com­pli­cat el moment de des­vin­cu­lar-se del pro­jecte quan el 2020 es van sepa­rar els seus camins?
Jo m’estimo molt el Bàsquet Girona, hi estic molt a gust, però hi tinc la mateixa dedi­cació que tinc a tot arreu. A tot arreu intento donar el millor de mi mateix. Una altra cosa és que aquí, és cert, estic envol­tat de per­so­nes amb qui tinc una pro­xi­mi­tat i una vin­cu­lació. Al final, tre­ba­llar amb gent que t’esti­mes tant és espe­cial. Els clubs nor­mal­ment esde­ve­nen espe­ci­als amb el temps, però aquí hi ha gent que és espe­cial des de fa molt de temps, que no és el mateix.
La tem­po­rada 2023/24 va tor­nar com a assis­tent i al cap d’uns mesos es va pro­duir la des­ti­tució de Salva Camps. Com ho va viure?
És un moment com­pli­cat, tant per al que marxa com per als que es que­den. Perquè el pri­mer entre­na­dor és la figura, però tots som igual de res­pon­sa­bles. Va ser un moment difícil i costa tor­nar a aixe­car-te perquè és un cop, però arriba un nou entre­na­dor i s’ha de seguir llui­tant. Havíem començat molt bé l’any, però vam pas­sar per un mal moment que se’ns va allar­gar massa... I a vega­des en aques­tes situ­a­ci­ons els clubs deci­dei­xen fer can­vis, és així.
Enguany el club ha apos­tat per la con­tinuïtat a la ban­queta i també a la plan­ti­lla. Veu capaç l’equip de fer un pas més i poder entrar en com­pe­ti­ci­ons euro­pees?
Sem­pre dic que la plan­ti­lla que tenim és molt engres­ca­dora, jove i amb juga­dors que tenen un poten­cial molt i molt interes­sant. Això ens porta a ser opti­mis­tes, però l’únic que podem fer és tre­ba­llar cada set­mana. Il·lusió? Molta. Jo vaig tenir un cert dis­gust quan ens vam que­dar fora de com­pe­tició euro­pea l’última set­mana, i m’agra­da­ria que el club ho acon­seguís, però a par­tir d’aquí cal tre­ba­llar dia a dia. No crec que hi hagi una altra manera de fer les coses, però em faria molta il·lusió que poguéssim fer aquest pas més.
La plan­ti­lla és molt jove, la mit­jana d’edat és de 24 anys i els juga­dors més vete­rans (Iro­egbu i Susinskas) en tenen 29. Els pre­o­cupa això?
Hem fet una bona feina, ha sigut una tem­po­rada atípica pel viatge a la Xina, però crec que arri­bem pre­pa­rats per a l’inici de la lliga. És cert que hi ha juga­dors joves que han d’esde­ve­nir refe­rents. Crec que tant l’Ike (Iro­egbu), com Min­dau­gas (Susinskas), com Sergi (Martínez) o Juani (Mar­cos) o Maxi (Igle­sias) estan pre­pa­rats per fer aquest pas enda­vant i assu­mir aquest lide­ratge.
Una bona química és clau per a l’èxit dins un equip?
Una bona química és impor­tant. Però hi ha equips que amb res­pecte a dins la pista i rols defi­nits han fet la feina molt bé. Crec que és impor­tant, però no sem­pre s’acon­se­gueix. Tot i que sem­pre és millor, sí.
Va for­mar part de l’‘staff’ del Barça CBS de Lliga Feme­nina, on va coin­ci­dir amb dife­rents juga­do­res que avui for­men part de l’Uni. Li agra­da­ria que tots dos clubs fos­sin un de sol?
Crec que és impor­tant que donem suport a la Lliga Feme­nina. I espero que l’Uni tin­gui prou suport per seguir allà dalt, i tot el que sigui que el club creixi em farà feliç. Sé que si no s’ha fet fins ara és perquè s’ha d’aca­bar de madu­rar com fer-ho de la millor manera pos­si­ble.
On es veu en el futur?
El més impor­tant és que el Bàsquet Girona asso­leixi els rep­tes que té al davant. Ara mateix estic molt con­tent fent el que faig. He sigut pri­mer entre­na­dor i en un futur m’agra­da­ria tor­nar a ser-ho, però ara mateix estic enfo­cat en la meva feina aquí i la faig molt a gust.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)