Mariam Coulibaly (7/10/1997, Mali) està segellant un inici de curs brutal. La referència del Joventut en la seva estrena en l’elit acredita 25 punts, 11 rebots i 31 de valoració de mitjana fent un 63 per cent en tirs de dos i un 39 per cent en triples (5/13). Tot això, després d’una temporada en blanc per qüestions personals. Coulibaly ha tornat. I ho ha fet al Joventut gràcies a la insistència de Miqui Calderón, ajudant de la Penya, que es va posar en contacte amb l’africana, a qui coneixia de la seva anterior etapa al Femení Sant Adrià. El seu entrenador, Jordi Vizcaino, subratlla l’altra cara de l’esportista: “És una superprofessional de cap a peus, és un referent per a la resta de la plantilla i sobretot té una cosa que és difícil de veure, que li tenen respecte les rivals i els àrbitres, perquè s’ho guanya amb la seva forma de fer.” Vizcaino va més enllà de l’estil de joc que té Mariam Coulibaly: “És la jugadora africana més europea que he vist mai, una jugadora amb un coneixement del joc espectacular que fa millors les altres.” Una cosa que també té la referència de la Penya és que, tot i tenir només 27 anys, és la veterana de l’equip i és qui millor gestiona el temperament guanyador d’Alima Dembelé, l’altre referent de l’equip, també companya de selecció de Malí però 3 anys més jove. Dembelé li diu Mami, a Coulibaly. La Penya farà el seu debut oficial a Badalona al Palau Olímpic diumenge (12.30 h) contra l’Ensino, un rival directe que té el mateix balanç que les verd-i-negres (1-1).

Coulibaly va aterrar de ben jove a Gran Canària i ha anat creixent consolidant-se com un referent. Tot i que va arribar a l’estiu fora de forma, ha perdut pes i ara mateix està imparable. El Joventut està fent una cosa que té molt de mèrit, que és un equip amb majúscules on la que ha jugat més ha estat Coulibaly però la que ha jugat menys és Katarina zec (9 minuts), que va arribar amb la pretemporada feta. Vizcaino defineix el Joventut d’enguany: “És un equip solidari, amb protagonisme repartit i on el col·lectiu és més important que l’individu.” L’exemple de Cruz, amb Ramette liderant i Helena López de punt d’equilibri. La resta, joventut i sobretot màxima ambició i il·lusió.