Encara no hi he anat. M’esperaré més endavant, perquè ara estic centrat en la temporada. Hi aniré però no soc gaire de sortir. Amb els viatges que hem fet, no ho he pogut celebrar i no tenia tampoc la meva família aquí.

És una norma del club i ho respecto. Crec que està fet per protegir els joves, perquè a vegades parlem massa sincerament i ens podem equivocar. Ho he portat molt bé, tranquil, amb calma i reflexionant.

Amb la meva parella, però viu a Croàcia. Veurem si l’any vinent estudia aquí. El meu grup d’amics el tinc a Zadar i ara que tinc pis per a mi sol vindran a veure’m. Ells juguen en el club on em vaig formar però no són professionals. A mi m’agrada descansar a casa. Soc tranquil..

Vaig arribar a la residència dels becats i vaig compartir pis amb el Karim López, amb el Petrovic, amb el Terrence... Em va anar molt bé perquè estàvem en les mateixes circumstàncies, fora de casa, i tots en diferents dinàmiques. Des de l’estiu, però, visc en el mateix bloc de pisos de la residència però visc sol.

M’havien explicat que el Joventut tenia un bon planter i que n’han sortit molts jugadors, que sabien treballar la projecció i donaven oportunitats, i jo volia ser un d’ells. No hi ha clubs que apostin de veritat pels joves a Europa i en l’ACB.

El meu agent em va dir que Badalona era la millor opció i els meus pares, també. El meu pare sempre m’ha dit que el que he de fer és jugar de valent i amb confiança. M’han donat una bona educació esportiva. Em demanen que treballi fort, que tingui disciplina, que descansi i que mengi bé, no pas ràpid.

El meu pare va jugar a bàsquet professionalment i és un exemple perquè s’ho va haver de treballar molt, jugar en diferents països i viure del bàsquet sense ser una estrella. La meva mare [Barbara Jelic-Ruzic] té tres medalles en europeus de voleibol amb Croàcia als anys noranta i el meu avi Ivica Jelic va ser als Jocs de Moscou (1980) amb Iugoslàvia de voleibol. Saben de què parlen quan m’aconsellen.

Valoro que amb 17 anys em donessin l’oportunitat de jugar en l’ACB i l’Eurocopa. No entenc alguns joves que marxen i tenen pressa per anar a l’NBA o a la universitat per guanyar diners. Crec que no és un bon camí. Per a mi jugar a la Penya és la millor decisió. També tinc ambició per jugar en l’NBA, però és clau tenir tranquil·litat. Em queda molt temps. No m’he plantejat mai anar a la universitat americana.

El meu objectiu és fer eclosió a la Penya i fer el salt a l’NBA. Fins ara, per edat, no m’he pogut inscriure al draft i no crec que ho faci encara aquest curs vinent perquè hi ha molts jugadors de nivell que hi entraran. La meva idea és inscriure-m’hi d’aquí a dos anys, però depèn de si la meva evolució és bona. Vull anar pas a pas. No tinc pressa. Si faig bé les coses, tot arribarà.

Que és únic a Europa i jo diria que al món. Hi ha molts nens i nenes al planter i no sorprèn que s’aposti pels joves. La Penya des de fora de Badalona es valora molt més del que la gent d’aquí es pensa. És un mirall perquè s’hi treballa molt bé i, sobretot, es donen oportunitats.

La transició de jove a sènior és un canvi complicat. Es necessita màxima confiança per fer el salt. Aquest estiu he treballat molt fort a Madrid amb entrenaments individuals per guanyar força, que és el que em falta per competir.

És un luxe per a mi. És un mestre en cada entrenament. Com si em fes classes particulars. Em dona consells en els partits i entrenaments i per a mi ha estat el millor pivot de l’Eurolliga durant anys.

Sí. No he començat bé. De moment no estic jugant com vull, però no estic preocupat amb això perquè soc treballador, cada dia estic fent una bona feina i al final m’arribarà la recompensa. Els meus pares sempre són al meu costat. Els meus pares eren molt durs amb mi, però això ha canviat. A Zadar era diferent que aquí.

Amb el Carles tenia una relació molt especial. Des de l’inici ell tenia molta confiança en mi i em va donar una gran oportunitat. Jo no seria aquí sense en Carles. Aquesta és la veritat. Sempre li estaré agraït. Em va saber greu que no continués i em va sorprendre, però va ser una decisió del club. Ara Dani Miret és un entrenador jove, però sap el que es fa.

L’intentaré aprendre. Ara sé algunes paraules. He après castellà perquè vaig demanar una professora dues hores a la setmana, que encara tinc. I l’anglès l’he après veient xous nord-americans a la televisió. Veig Netflix i jugo a jocs. Estic a l’institut a Croàcia online.

Sí. Ja he parlat amb el club per veure quan m’hi puc inscriure.

No soc el millor cuiner. Sort que estic a la residència i allà ens cuinen.

És una ciutat ideal per a mi: és molt a prop tot, vaig al Palau caminant i la gent em respecta perquè està acostumada a veure jugadors pel carrer; n’ha vist molts.

El meu referent és Toni Kukoc. Me n’han parlat, he vist vídeos i m’hi sento identificat.