‘Oktobertest’ a Arrosadía
La visita de l’Spar Girona a l’Ardoi, ascendit i un dels equips que encara no ha guanyat, tota una prova d’esforç (12 h)
L’Spar Girona tanca aquest migdia a Pamplona la segona de les quatre setmanes seguides amb dos partits, contra l’Ardoi i en un pavelló que va visitar per últim cop l’abril del 2013 a la Lliga Femenina (78-73). Era el segon duel del play-off de quarts, que va guanyar l’Uni a l’Obenasa Navarra, a qui va derrotar el maig del 2009 quan va assolir l’ascens i amb qui va acreditar 12-2 entre les dues categories. De fet, l’equip gironí ha perdut dos cops a Arrosadía, la primera vegada que hi va jugar (77-63, 8 de març del 2008) i l’última. El 2009 María Asurmendi ja jugava amb aquell conjunt navarrès, amb qui va pujar la temporada següent com el darrer curs amb l’Ardoi –queden cinc jugadores de la plantilla que va ser primera a la Lliga Challenge–, un club diferent que en la màxima categoria ha de jugar al mateix pavelló. La base navarresa (1986) va passar després per la Seu, Huelva, Salamanca, Gernika i Vitòria després i amb tots ells va guanyar contra el conjunt gironí, algun cop a Fontajau menys amb les biscaïnes (61-50 a Maloste el 2017).
Amb el ganxo
L’Uni arriba just de forces a la cita i sabent que es troba a mitja pujada d’un mes en què, malgrat acreditar 4-0 de balanç, cada cop li costa més avançar. I dimecres a la tarda juga a Hongria, abans de rebre l’Araski d’avui en vuit, i l’Erevan després per tancar l’octubre, amb la visita al Casademont l’1 de novembre prèvia a l’aturada per la finestra FIBA. “L’equip està cansat, amb falta d’energia i amb problemes físics” posava en context Roberto Íñiguez, encara a Girona abans-d’ahir. El tècnic, amb la baixa d’Ainhoa López i amb Natasha Mack recuperant-se de la intervenció al menisc als EUA, es mostrava plenament confiat –i orgullós– amb les ganes que hi posen les jugadores tot i que manifestava: “Ens hem entrenat molt bé, l’equip treballa fenomenal però, és clar, la naturalesa no salta”. “És impossible prorrogar-ho. Perquè arribaran els problemes de sobrecàrregues, d’excés de treball, de fatiga, de zero energia... I després ens preguntarem què ha passat”, va argumentar, abans de posar sobre la taula quines són les expectatives de l’equip: “Hem de saber quin és el roster de l’Uni Girona i què podem fer amb ell. Tot el que vagi més enllà? Fenomenal. Soc el més ambiciós del món i vaig venir aquí, i hi soc, per intentar que Girona estigui al més amunt possible”. I hi va afegir: “Ja vaig dir en la pretemporada, que si aconseguim estar tot l’equip junt, podem ser molt bon equip. Però és molt complicat.”
