Secrets de l’ídol de Brooklyn

El somni ame­ricà és això. Hi ha molts fac­tors que han influït en l’èxit de Jordi Fernández de con­ver­tir-se en història viva del bàsquet del nos­tre país en ser el pri­mer tècnic català a diri­gir un equip en l’NBA ahir a Atlanta con­tra els Hawks. Però hi ha un fac­tor per sobre de tots: les hores inver­ti­des davant d’un ordi­na­dor tre­ba­llant vídeos o les hores a pista fent tec­ni­fi­ca­ci­ons indi­vi­du­als. I sem­pre en l’ano­ni­mat perquè quan surts de l’ACB o de l’Euro­lliga pas­ses a ser invi­si­ble. Ha estat 15 anys picant pedra sem­pre inten­tant fer un somni rea­li­tat. És la recom­pensa i l’orgull per la feina feta. Ara, però, no es vol atu­rar i té rep­tes nous. També ha estat un fac­tor clau la inversió en diners quan els pri­mers anys tre­ba­llava de cam­brer els caps de set­mana o en bodes per gua­nyar-se uns euros per pagar-se el bit­llet per anar a l’estiu als Estats Units a cam­pus d’entre­na­ment quan aca­bava la tem­po­rada amb el Sant Josep, el Bada­lonès, el Mont­gat o l’Hos­pi­ta­let. En aquests cam­pus és on va conèixer el seu men­tor Mike Brown, peça fona­men­tal: ell li va donar l’opor­tu­ni­tat. No tot­hom és tan valent de dei­xar-ho tot per inten­tar fer rea­li­tat un somni. Abans va ser deci­siu el seu any d’Eras­mus a Ams­ter­dam, on va anar a ren­tar plats. L’únic any sense bàsquet amb un únic objec­tiu, apren­dre anglès: “M’anava molt mala­ment, feia la car­rera d’INEF i volia mar­xar a un país de parla anglesa i em vaig allu­nyar dels cata­lans i espa­nyols que hi hagués; apren­dre anglès em va donar la base de tot.” Un altre fac­tor és el seu caràcter pro­per. Sem­pre amb sere­nor i amb la dis­po­sició d’aju­dar tot­hom. Fins i tot ara amb una agenda de boge­ria i on li plo­uen els what­sapp per dema­nar-li favors. Uns favors que s’han mul­ti­pli­cat vivint a Nova York, on li han sor­tit més amics que quan estava a Cle­ve­land, Den­ver o Sacra­mento, on les visi­tes es limi­ta­ven a fami­li­ars i amis­tats ínti­mes. En Jordi té màgia. És difícil que algú et parli mala­ment d’ell, ni per­so­nal­ment ni espor­ti­va­ment par­lant, i en aquest món tan com­pe­ti­tiu té mèrit. I sent tècnic de l’NBA ha man­tin­gut una cosa que va tenir fa 15 anys quan va arri­bar: humi­li­tat. Ha obert les por­tes de casa seva a Tele­visió de Bada­lona, que li està fent un docu­men­tal. És tan humil que ni ha expli­cat mai que el Barça li va tru­car per ofe­rir-li l’equip abans que es fitxés Roger Gri­mau.

La seva vida als Estats Units és molt metòdica: s’aixeca a les sis del matí i es diri­geix a l’HSS Trai­ning Cen­ter que els Nets –un equip en cons­trucció que tindrà fins a 20 elec­ci­ons dels drafts els pròxims qua­tre anys per reforçar l’equip– tenen a les refor­ma­des naus indus­tri­als del port, una ins­tal·lació de pel·lícula amb dues pis­tes bru­tals envol­ta­des de vidri­e­res amb vis­tes úniques a la silu­eta urbana de Nova York. Increïble! A l’entre­na­ment, hi va en bici­cleta o en cotxe, tot i que no en té, però els Nets li posen un xòfer perquè esti­gui cen­trat en el bàsquet. Per Bro­oklyn i Nova York es mou en pati­net o en metro, tot i que cada dia busca el seu moment de rela­xació al gimnàs.

A la seu dels Nets, s’hi passa tot el dia fins a l’hora d’anar a bus­car els fills Bowie i Lluna a l’escola, veuen dibui­xos en català al 3cat, sopen a les cinc o sis de la tarda i a dor­mir a les nou. Una altra cosa que no ha acon­se­guit encara és engan­xar-los al bàsquet. El seu extra­es­co­lar és el soccer, el fut­bol. En Jordi té poc temps i el dedica a la seva dona, Kel­sey, amb qui es va casar amb dues bodes: als Estats Units i a Bada­lona: “No he anat a fer una cer­vesa mai amb un amic, si ho he de fer ho fem en família, tinc poc temps i quan en tinc vull estar amb la família.” I sobre­tot quan arren­quen les tem­po­ra­des en què els viat­ges són cons­tants. On sí que es va fer un forat va ser per veure les finals de les Liberty, cam­pi­o­nes de l’WNBA per pri­mer cop en la història. El pro­pi­e­tari és el mateix que el dels Nets. Jordi Fernández segueix el bàsquet euro­peu i l’ACB en detall.