ACB

El miracle ‘interruptus’

Bàsquet. ACB. El Girona aixeca amb rauxa i orgull un -18 (38-51) quan el fantasma del Granada planava per Fontajau però no troba l’eficàcia en el moment clau contra l’UCAM Múrcia

Bàsquet Girona 75 UCAM Múrcia 82

BÀSQUET GIRONA:Iroegbu (14), Fjellerup (10), Pons (3), Cáffaro, Durham (5) –cinc–; Sibande (11), Ventura, Fernández (11), Ferrando (12), Sorolla, Susinskas (5) i Nnaji (4). 14/33 de 2. 7/22 triples (2 Fjellerup, 2 Ferrando, 1 Iroegbu, 1 Durham, 1 Sibande). 26/33 lliures. 28 rebots (6 Fjellerup, 5 Sibande, 5 Fernández). 10 assistències (3 Iroegbu, 3 Ferando, 3 Sibande) i 65 de valoració (17 Sibande, 17 Iroegbu, 14 Fernández).UCAM MÚRCIA:R. Kurucs (8), Brodziansky (10), Hakanson (20), Ennis (13), Birgander (12) –cinc–; Garcia, Sant-Roos (5), Radovic (4), Radebaugh (5) i Todorovic (5). 22/37 de 2. 6/22 triples (3 Ennis, 2 Hakanson, 1 Brodziansky). 20 /27 lliures. 37 rebots (11 Birgander). 14 assistències (5 Hakanson) i 80 de valoració (29 Hakanson, 22 Birgander).PARCIALS:20-21, 13-19 (33-40); 17-20 (50-60) i 25-22 (75-82).

El Bàsquet Girona, el cuer de l’ACB, no va saber culminar una gran reacció d’orgull quan perdia de 18 punts en el tercer quart (38-51) i es va avançar per 68-64 en el darrer, i va perdre a Fontajau contra l’UCAM Múrcia (75-82) –el vigent subcampió de l’ACB– el quart partit en cinc jornades i el tercer seguit. Amb Sito Alonso desqualificat i Fontajau embogit en plena jornada de les Fires de Sant Narcís, l’equip de Fotis Katsikaris no va tenir encert en atac en el moment decisiu i va deixar escapar viu un gran rival quan estava desorientat. L’UCAM Múrcia, que va apujar el nivell defensiu quan més li calia, suma el tercer triomf del curs, el primer a fora, i trenca una estadística negativa de vuit anys sense vèncer a Girona. Iroegbu, que es va despertar tard, va ser amb 14 punts el màxim anotador local, tot i que els jugadors clau quan anaven mal dades, amb inicis esperpèntics del segon i el tercer quarts, i el -30 del Granada planant sobre Fontajau, van ser Ferrando (12 punts i 3 assistències) i Fernández (11 punts i 5 rebots), que van capgirar la dinàmica del partit. Per part visitant el botxí va ser Hakanson, amb 20 punts, 3 rebots, 5 assistències i 29 de valoració i una gran influència en el moment clau del partit. Tampoc va fer curt l’exjugador de la Penya Birgander, amb 12 punts i 11 rebots i 22 de valoració.

No havien passat ni 4 minuts i el Girona, tou, pressionat i desencertat, ja s’havia hipotecat (5-12), amb el base visitant Dylan Ennis fent i desfent aprofitant la condescendència de la defensa local. La sagnia va prosseguir: 7-17, amb 2 punts de Roland Kurucs, amo sota la cistella, i totes les alarmes enceses. El triple de Sibande (10-17) va ser providencial i va iniciar una reacció meteòrica: 8-0 amb un triple de Ferrando, que quan va entrar en escena va canviar la fesomia de l’atac, i una esmaixada del potent Nnaji (15-17). La intimidació de Nnaji, la baixada de rendiment dels visitants sense Ennis en pista i el tercer triple gironí anotat per Iroegbu van permetre el 20-21 al final del primer quart quan poc abans semblava que el món s’enfonsés.

El Girona, però, es va quedar clavat en els 20 punts durant 5:12, fins que Juan Fernández va anotar un tir lliure. L’UCAM va anar fent feina: 1-9 (21-30). Brodziansky va establir la màxima diferència (21-32). Ferrando va tornar a sortir al rescat amb un triple (24-32). A pesar d’una antiesportiva a Brodziansky per una acció sobre l’actiu Fernández, el conjunt de Sito Alonso va encadenar encerts (27-39). Encara bo que dos tirs lliures de Ferrando i un triple de caràcter de Fjellerup, celebrat amb ràbia, el seu primer del curs, van deixar un 33-40 en el descans.

Mal inici de nou

La història negativa es va repetir. Un 0-6 pels visitants de sortida i el Girona ennuegat. Temps de Katsikaris (33-46). El 0-11, amb un triple de Hakanson absolutament alliberat i una de dos de Birgander, va fer mal de veritat (33-51). Màxima diferència total. Fjellerup, amb dos tirs lliures, va anotar per fi després de més de 5 minuts de sequera i també va fer el seu segon triple (38-51). Durham també es va estrenar des de 6,75 m (41-55). Amb orgull, el Girona havia reaccionat (47-58). Un tir lliure de Fernández va posar el Girona a 10 punts (48-58) a 29 segons, però Fjellerup va fer falta i Radovic va anotar dos tirs lliures (48-60). Fernández va forçar la falta i va fer, ara sí, els dos tirs. Amb tot plegat, es va arribar al darrer parcial amb un 50-60 encara bo.

Gran inici

Iroegbu i Fernández, vital, carregant el rebot en atac, i Sibande, amb una esmaixada estratosfèrica a la cara de Birgander, van fer embogir l’afició (60-62). Temps de Sito Alonso. Antiesportiva revisada a Ennis per impactar a la cara de Fernández, que estava en tots els balls. Dos tirs lliures de Susinskas: 62-62 a 7:01 del final. Falta a Iroegbu en el triple. Tres tirs. Alonso va entrar en còlera: desqualificat. Cinc tirs. El Girona duia un 12-2 en el quart i el va eixamplar fins al 18-4 (68-64).

Però Durham va fallar dos tirs seguits i Brodziansky va avançar de nou l’equip murcià (68-69). El Girona tornava a estar ennuegat en atac i l’UCAM Múrcia, molt fort de nou en defensa, s’havia refet. Birgander va eixamplar el marge segellant un 0-7 (68-71) i Hakanson va clavar el 0-9: 68-73 a 2:30. Temps del Girona. Ferrando va anotar (70-74) però Hakanson va sentenciar amb un triple (70-77) i el Girona ja no va tenir temps per redreçar la situació (75-82). A 9 segons, Fernández va clavar un cop de colze a Kurucs que li va costar la desqualificació després d’una revisió.

L’EQUIP MURCIÀ TRENCA UNA MALEDICCIÓ

El present no permetia l’optimisme, però Fontajau s’aferrava a una casualitat esperançadora: els dos partits anteriors davant l’UCAM com a local també van ser en plenes Fires de Sant Narcís, patró de la ciutat, i van acabar amb victòria. Malauradament, la tradició no es va complir i el conjunt murcià va trencar una sequera a Girona de vuit derrotes en les vuit visites anteriors amb els diferents clubs de la ciutat. Segons els arxius de l’ACB, l’UCAM no guanyava a Girona des de feia 30 anys i 17 dies, concretament des del 9 d’octubre de 1994, que ja ha plogut.
L’UCAM té armes i amb el 68-64 Sant-Roos ha defensat molt bé i Hakanson ha controlat l’atac
Fotis Katsikaris
Anem curts de plantilla i hem de fer un gran esforç com el que hem fet si volem competir. Si no és així, tindrem problemes
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)